x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
8.18 º
3.6 Km/h
Tribuna

Matadepera, ric?

  • Jordi Sánchez
Exalcalde de Calafell

Actualitzada 21/10/2020 a les 19:42

Jordi Sánchez Solsonana

Jordi Sánchez Solsona

Jordi Sánchez

L’any 1960 el cens era de 738 habitants. El poble estava configurat per quatre carrers, l’església de Sant Joan, el cementiri a can Roura, l’Hotel a la plaça de Cal Baldiró, al seu costat un cinema on també es feia teatre, una Residència de les Germanes de la Sagrada Família i botigues de bona qualitat als carrers principals. Encara es treballava al camp, vinyes, arbres fruiters, maduixes, ametllers i oliveres. El trull era al carrer Sant Isidre. Se celebrava els Tres Tombs i la festa major petita girava entorn de l’entitat Germandat de Sant Sebastià. Recomano lectura de l’obra escrita de Miquel Ballvé Boada.

Abans de la guerra civil Matadepera ja havia crescut amb alguns barris amb vocació de cases d’estiuejants. Provenien bàsicament de Terrassa, Sabadell i Barcelona. L’altitud del poble (uns 500 m.a la plaça de l’Església) era un bon referent per la salut. La muntanya de Sant Llorenç amb el monestir romànic en el seu cim la Mola (1.140 m.) és tot un símbol per les persones que els hi agrada la natura. Donen fe, d’aquests referents estiuejants il·lustres com: Àngel Guimerà –va escriure la novel·la Maria Rosa. L’escultor i dibuixant en Ricard Marlet, en Mn. Josep M. Ballarin, autor entre altres del llibre Mossèn Tronxo, també hi estiuejaven empresaris d’alt nivell econòmic i famílies benestants de la zona.

Matadepera va anar creixent, (succeïa en altres poblacions catalanes i sobretot en zones de muntanya i la costa), amb el model residencial ciutat jardí, avui aquest model es coneix com a ciutat dispersa, sent el seu promotor més expansiu Antonio Barata Gual, amb les urbanitzacions: Les Pedritxes, Can Solà del Pla, Cavall Bernat, Drac Parc. Després vingueren, Sant Llorenç dels pins, etc.

El poble es va anar aguantant amb el mateix model de ciutat compacta, amb alçades màximes de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat possible gràcies a la gent gran de tota la vida i alguna generació a través de les  herències dels pares, però n’hi ha que han d’emigrar fora del seu poble per manca d’habitatge a preu assequible o lloguer social.

El realment important com a municipi ric és el següent:

La riquesa, per a mi,és causada per la disponibilitat de serveis municipals. Això vol dir que a Matadepera aquest nivell de serveis municipals és alt, molt alt. Des dels anys seixanta aquell poble de pagès, amb la transformació de gran part del territori (exceptuant la protecció del Parc de Sant Llorenç), ha esdevingut un municipi residencial amb un model dispers, però amb riquesa cultural i participativa, uns equipaments municipals que poden ser l’enveja de molts municipis amb model semblant. Avui Matadepera té un cens de 9.326 (2019) i pot estar orgullós de tenir un patrimoni immaterial de primer ordre i això es deu a la seva gent i als diferents Consistoris que han anat equipant el poble amb singularitats de primer ordre.

Conclusió:  Matadepera és igual de ric ara que l’any passat, l’altra i l’altra.

Dels titulars no se’n viu, però de la gent que estima el seu poble, Sí.

Així ho veig.

Des de Calafell, un matadeperenc.

Comenta el contingut : Matadepera, ric?
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes