Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Les històries sobre missatges llençats al mar dins d’una botella són diverses i barregen realitats sorprenents i ficcions fantàstiques. Siguin certes o imaginàries vull creure que sempre estan escrites a mà. Sembla que els textos hagin de ser més autèntics, més emotius. De fet la lògica ens indica que probablement l’escriptura manual hagi estat l’única opció ateses les circumstàncies «difícils» en les quals les han redactat els autors. Illes o costes desertes normalment.

La música, la literatura i el cinema ens han deixat els seus particulars missatges en una botella. El trio britànic The Police va publicar el 1979 la coneguda cançó Message in a bottle. El 1998 l’escriptor nord-americà Nicholas Sparks va presentar una novel·la homònima. Un any més tard, el 1999 arribava als cinemes la pel·lícula amb el mateix nom del director mexicà Luis Mandoki amb Kevin Costner i Paul Newman com a protagonistes destacats.

La solitud i l’amor han estat sempre potents fonts inspiradores i estimulants. Només goso demanar que els missatges, les cartes s’escriguin a mà. Estem perdent el costum de fer-ho i pel camí també estem perdent emocions i matisos. Escriure a mà és antic.

Primer les màquines d’escriure, després els ordinadors i ara els menuts i potents dispositius electrònics i telefònics han anat guanyant terreny al llapis, la ploma i el bolígraf. T’envio un SMS, un whatsapp o un correu electrònic. I ho faig instantàniament. Les cartes ho tenen magre. Suposo que la venda de segells deu ser a hores d’ara una ruïna. Però encara que estigui passat de moda, recomano l’experiència d’enfrontar-se a un full en blanc per exposar-hi a mà els vostres pensaments. I no serveix la llista de la compra o la relació d’objectes que hem de prendre per un viatge.

El que us proposo és una mica més íntim i transcendent. Una bona carta pot tenir efectes curatius per a qui l’ha escrit i per a qui la rep. Rebre una carta escrita a mà és rebre un trosset del remitent. Res a veure amb rebre un impersonal correu electrònic. Proveu-ho. I si voleu jugar a primera divisió en això dels missatges, envieu-la dins d’una botella i llanceu-la al mar.

Els ecologistes em perdonaran. El problema dels nostres mars no són els missatges en les botelles sinó tota la merda que hi aboquem sense que ens tremoli la mà. La contaminació i la degradació del medi ambient ens ha de preocupar i hem d’actuar. Podria ser l’últim missatge a la botella. Em voldria equivocar. No ens podem equivocar. La botella comença a estar mig buida.

tracking