Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Avançàvem suats per un estret conducte la Cinta Bellmunt, l’Eudald Carbonell, un tal Virgili que desxifrava els jeroglífics, i jo. Davant nostre, el ministre d’antiguitats egipci, Zahi Hawass acompanyat d’un càmera del National Geographic que li anava fent preguntes. «Estem entrant en una mena de biblioteca de papirs de la Dinastia XI de l’Imperi Mitjà entre els anys 2125 i 2112 aC, on es conserven les converses que els faraons mantenien amb els visirs abans de prendre les seves decisions.»

De sobte, hem sentit un terrabastall i un mur de marbre ha caigut als peus del Hawass. «Osti, Joaquín, ves amb compte que gairebé ens mates!». Era el doctor Ruiz de Arbulo, de la URV, que excavava a l’altre costat de la paret. S’ha disculpat: «Perdoneu, m’he perdut». Hem entrat a l’estança, plena de cofres amb papirs. El Virgili, el paleògraf, s’ha avançat amb una llanterna i ha obert un dels baguls. Ha desenrotllat un dels canuts i ha començat a llegir amb dificultat: «Sembla que... diu: el faraó Interf I... pregunta al visir Carrizosus III que per què li demana la paraula». Tots ens hem mirat als ulls i hem rigut, excepte el ministre egipci i el càmera anglès. Dels centenars de cofres, n’ha escollit un altre a l’atzar, li ha tret la pols de sobre i ha obert la tapa. «Aquí també parlen del tal Carrizosus III i, concretament, sembla que el faraó li diu que segui que no té la paraula». El Virgili, visiblement excitat, ha començat a obrir i tancar els baguls com un boig: «Aquí, també parla d’ell, i aquí, i aquí...». De sobte, amb els ulls esbatanats i un papir a les mans, ha balbucejat: «No pot ser. Posa... diu... President, posi les urnes». L’Eudald s’ha desmaiat.

tracking