Em fa mandra cuinar. Així que quan veig fotos de menjar pel Facebook, en comptes de pensar que ha d’estar boníssim, el que penso és «quina mandra». Jo sóc més com l’Ana Belén, sento passió turca pels kebabs. Però no sóc l’únic que menja un rotllet amb coses dins, en el sentit que la paraula «cosa» que utilitzaven els romans. No ho enteneu? Doncs estudieu Dret Romà com un servidor, que d’alguna cosa m’han de servir els 150 euros que costava la matrícula. Alguna vegada, cansat d’esperar a la cua del kebab, he marxat i he agafat el cotxe per anar a una d’aquestes hamburgueseries que et serveixen a l’estil antic: per finestreta. He arribat al Burger King amb el cotxe, he baixat el vidre i una senyoreta amb un micro a la boca m’ha preguntat amb una veu que reconeixeria sempre, perquè vaig treballar amb el Toni Albà. «¿Què desean vuesas mercedes?». L’he mirat a la cara i he vist una perruca mal pentinada i uns ulls amb el rímel corregut. «¿Don Juan Carlos?». S’ha posat un dit a la boca «shhhhhhh». Home, m’havien dit que era molt planer i senzill, però, com per treballar a un burguer... «Me oculto porque todos me persiguen para destruir mi prestigio». Llavors he sentit un crit: «Juanito, ¿por qué no te callas?». Osti, tu! Era la Sofia!
He començat a sentir els clàxons dels cotxes que anaven darrere meu, però no sempre et trobes un paio que sortia a les pessetes per dir-li que vols un «Whopper con queso y una cola light». Li volia preguntar per la Corinna, Aràbia i el 23F però ha arribat un policia amb la meva hamburguesa i m’ha dit molt educadament: «Lárgate, payaso!». Això sí, he sopat com un rei.