Quines coincidències astronòmiques conflueixen quan temes dels que no havies sentit parlar en anys, de cop, agafen molt protagonisme? No, no parlo del Procés, parlo dels cocodrils.
El passat novembre es casava una amiga i em van proposar ser Morgan Freeman en el paper de Paseando a Miss Daisy. Com és preceptiu en aquestes comarques, «lo seu» és fer les fotos al Parc Samà, «la seu» dels acabats de condemnar després de jurar davant l’Ésser suprem. Què? No, no és Marchena. I cap al parc que vam anar amb un BMW que no podríeu pagar amb 1.000 anys d’ingrés mínim de subsistència. Mentre els nuvis posaven, jo feia que em posessin un Yzaguirre al bar del parc. Em vaig girar i va anar d’un pèl que no estuqués les parets amb patates fregides i olives quan vaig veure un cocodril enorme allà enganxat a la paret. Devia tenir uns cinc metres aquell bitxo! (Sóc exagerat com a bon andalús) Home, a casa estic acostumat a veure algun dragonet, que també és fastigós, però no et deixa esquarterat com un pollastre. Fa unes setmanes, rebo un comunicat del Gobierno Civil dient que havien intervingut aquella sargantana de l’NBA. Curiós, però en aquells dies la Guàrdia Civil buscava un cocodril al Pisuerga. Que jo he anat a Valladolid alguns anys de vacances i diria que és difícil que hi hagués un rèptil, perquè tot són àligues. Vaig pensar, «ostres, devem estar en la setmana del rèptil del Corte Inglés» perquè... no he acabat: resulta que llegeixo un titular que diu que un tarragoní s’enfronta a una multa per voler vendre un cocodril dissecat. I, ja, «pa rematar», va morir l’actor Mark Blum. Quina és la peli que el va fer famós? Cocodrilo Dundee.