Diari Més

Creat:

Actualitzat:

En els darrers temps, la ciutadania, en funció de l’actualitat mediàtica, ha anat «sabent i fent-se especialista» sobre qüestions com el dret penal, les competències legislatives, el dret constitucional, etc., ara, amb les conseqüències econòmiques de la pandèmia, sembla que s’ha obert la porta a discutir sobre interpretacions econòmiques, i de manera molt concreta, sobre la viabilitat empresarial, tot lligat, també, amb el dèficit públic, els ajuts europeus i la incidència de tot això en el tema personal, via increment desmesurat de la taxa d’atur. Si bé, encara no s’ha parlat gaire, existeix un concepte que va sobrevolant l’actualitat, la «deflació», contraposada amb la «inflació», entesa com a pujada descontrolada de preus i serveis; doncs bé, centrant-nos en el que és la «deflació», que és la baixada manifesta de preus de béns i serveis, és a dir la pèrdua de valor de tot, ens podem trobar amb un panorama general de dificultats afegides a la situació difícil que ja tenim plantejada.

Segurament, parlar de «deflació» no és un tema agraït, doncs el que comporta, indirectament, és la caiguda dels marges empresarials, amb el que això suposa d’incidència directa amb els costos laborals, les reduccions de plantilles, l’increment d’atur, la reducció de consum, la pujada de la morositat de la banca, els menys ingressos de l’Estat, el creixement d’impagats, i la frenada d’inversions; per tant, podríem estar davant d’una situació que encara compliqui més el mapa d’una futura sortida en positiu.

És evident que en el tema de la possible situació esmentada, es donen una sèrie de motius indubtables, com poden ser la mateixa crisi en si mateixa, la incertesa i els dubtes en general, però sense oblidar la variable de la mateixa geopolítica, que tindrà molt a dir, i que, de manera directa, segons quin sigui el posicionament financer d’Europa cap a Espanya, el tema pot ser, encara, més enrevessat. La caiguda d’activitat, que és un fet pràctic durant la durada de l’Estat d’Alarma, en permanent prolongació i fora d’una previsió lògica, fan, a més, que tot el que esmento encara s’incrementi respecte de la seva gravetat.

La història ens parla del marc social que va comportar la Gran Depressió als Estats Units, en el període 1929 / 1939, on la caiguda de preus va arribar a prop del 25%, i on la misèria dels més desfavorits va ser una realitat inapel·lable; no estaria de més analitzar en profunditat, aquelles conseqüències deplorables, a l’hora de dissenyar les estratègies per les setmanes vinents, no sigui que, com sempre, no hàgim après res del que va succeir, i la devastació de ciutadans que va comportar. Evidentment el tema en si mateix, també té moltes sinergies negatives de tot ordre, que van des de la mateixa seguretat, no solament jurídica, fins la renúncia de drets, fins ara indiscutibles, que es poden veure retallats en funció d’uns suposats objectius; el que és segur, és que el suposat equilibri, a tots els nivells, que tant havia costat conquerir, queda en suspens en funció d’una realitat fora de control. En conclusió, el demà se’ns presenta ple d’esvorancs desconeguts, que posen en dubte, no solament la nostra salut física, sinó de manera evident, la nostra viabilitat personal amb garanties.

Esperem, que els que han de decidir, des de la globalitat i la macroeconomia, no deixin de costat a ningú a l’hora d’endegar decisions fonamentals, i no ens veiem abocats a una «guerra» permanent, on el que es juga és una supervivència precària amb condicionaments de tota mena.
tracking