Hola amics, us comunico que a banda d’haver nascut a Jerez, que això ja és un bon inici, també us diré que pertanyo al baby boom. Fa com a patxoca això, no? Ho posaré a la targeta de visita, a sota de «periodista-criminalista». Com que estic a l’URV, comparteixo estonetes amb gent de la generació millennial. No, no penseu que ara criticaré els joves perquè no saben què és una clau per obrir llaunes d’anxoves o una «mariconera» (ei, que la parauleta està a la RAE). La majoria d’aquests nois i noies tenen més cap que jo i la sort de no haver vist gent al Congrés demanant taxis mirant a l’astre rei. Com? Ah! Encara hi són?
Doncs sí, la vida és molt diferent dels anys 60. Per exemple, això de l’Amazon, una comoditat moderna que no té res a veure a quan el meu pare encarregava pollastre, enciam o xampú per aquell telèfon negre de baquelita al colmado del carrer Santa Anna de Reus. Al cap de pocs minuts apareixia un home amb una caixa i un llapis a l’orella. També tenia un tiet que treballava a una base americana i si volia alguna cosa tecnològica nova, li encarregava. Ara que penso... no era tan diferent d’ara. També recordo com la policia armada atonyinava als anys setanta i com el cercle d’hostalers propers a Franco tenien via lliure per construir on els passés per la Punta Umbría. «Prevaricació» era una paraula que l’acadèmic de la lletra P de la RAE encara no havia inventat. Les influències del poder en el món de l’hostaleria eren d’escàndol, no com ara. Per sort tot això ha desaparegut. Què? Que sí? On, a Madrid? Serà millor que deixi d’escriure avui. «Melià? Sí, miri, voldria una doble suite a 25 euros.... Imbècil ho serà el seu pare!»