Sabia que arribaria el dia en què la gent em començaria a proposar temes per omplir aquest requadret. És normal, ja escric articles dient que he relliscat -com l’Ayuso- o que m’ha sortit un gra, com al PSC de Badalona. Em va bé, perquè ja no cal que miri al sostre fins a trobar la inspiració, però també em fa por que el costum s’estengui i acabi sent com el Ricomà, a qui tothom li demana coses. L’article d’avui és una proposta de l’amic Magí Mejías, mossèn d’Els Pallaresos. Ell també deu mirar al cel perquè li vingui la inspiració divina, tot i que aquesta vegada s’ha fixat més en els carrers, els bars i el desconfinament segons SanPedro, versicle 3, fase 1. Han obert els comerços, les terrasses i els boscos, però no els lavabos públics. Heu vist algun avi corrent a una velocitat que ja no li tocaria? No, no està fent esport buscant tenir millor salut, el que busca és un lloc on fer un riu. A Sant Simón se li ha oblidat que, a banda de la Santíssima Trinitat de la Bíblia, també està la d’Hacendado, formada per terrassa-cervesa-vàter. Un dia vaig anar a urgències perquè notava un alien a la panxa. El metge em va preguntar l’edat i, clar, li vaig contestar que això no se li preguntava a una senyoreta. No era per calcular quants articles em quedaven abans que mossèn Mejías ruixés ginebra sobre el meu taüt, amb una corona que digués: «Els teus amics de Caixabank et trobaran a faltar». El que volia era dir-me que em pesava la pròstata el mateix que el cervell. A partir d’aquell dia visc com el Paco de Lucía: «Entre dos aguas». Per cert, a les esglésies hi ha WC públic? Si diu el Senyor que és el nostre Pastor i res ens mancarà, ja hi haurà pensat.