Així no

Estem immersos en una lluita contra una pandèmia que ens ha colpejat de ple, tant per la pèrdua de vides humanes com pels seus efectes socials i econòmics. El president Pedro Sánchez ha demanat, amb raó, no perdre el temps en polèmiques i centrar tots els esforços en la necessària reconstrucció que ha de venir un cop haguem passat el pitjor de l’epidèmia.

Ara bé, també és cert que si no es repliquen determinades afirmacions categòriques es corre el perill de donar-les per certes, ni que sigui per omissió. I n’hi ha algunes que mereixen realment una resposta des del més estricte sentit comú.

La portaveu d’actual Govern de la Generalitat de Junts per Catalunya i ERC, senyora Budó, s’ha despenjat amb unes afirmacions en què assenyala que amb una Catalunya independent «s’haguessin salvat milers de vides.»

Novament ens trobem davant d’un relat coordinat que intentar imposar un marc mental. Així, paral·lelament el mateix president Torra emfatitza que “una institució de prestigi” ha fet un informe on es demostra que els Estats petits lluiten millor contra la pandèmia que els Estats més grans. Quina és aquesta institució? La fundació Konrad Adenauer, la fundació de la Democràcia Cristiana alemanya.

Deixem a banda que Quim Torra qualifiqui com a «institució de prestigi» a la fundació de la CDU alemanya, que són l’equivalent polític del PP a Espanya. No sabem, president Torra, què en pensaran els seus socis de la CUP i dels CDR d’aquesta, fins a cert punt, sorprenent font de legitimitat que s’ha tret de la màniga.

Però deixin-me anar una mica més enllà perquè tan sols cal visitar la web de la fundació Adenauer per trobar que, el mateix president de la fundació a Espanya, defineix l’independentisme català com «primer i abans que res, un funest verí ideològic.» Així mateix, podem trobar un munt d’informes i declaracions on s’assenyala que el nacionalisme és l’antítesi del projecte europeu basat en la solidaritat i integració dels pobles.

Vaja! Ah sí? Amb tota humilitat volem preguntar al president Quim Torra si hem de fer cas de tots els informes i les declaracions dels portaveus de la fundació Adenauer... o només d’aquells que al senyor Torra l’hi interessa.

Estic segura de què ja m’enteneu. Però quan acabava d’escriure aquestes línies em van arribar les afirmacions d’un tuït del president de la Cambra de Comerç de Barcelona en les que, precisament per defensar les posicions del president Torra, acabava dient literalment això: «Espanya és atur i mort, Catalunya vida i futur.»

O sigui, anem al riu Ebre. Posem per cas que estem a la Granja d’Escarp –a la banda catalana del riu-. Creuem un pont i som a Mequinensa –població aragonesa i, per tant, «Espanya» en termes independentistes. A la banda catalana impera la vida i un futur lluminós, a la aragonesa la mort i la foscor. Però com es poden dir aquestes coses? És que no hem après res de la història?

Des de les Joventuts Socialistes ens volem dirigir amb respecte als nostres compatriotes independentistes de bona fe, que som la gran majoria. Així no. Determinades afirmacions que fan, fins i tot dirigents amb càrrecs de responsabilitat, provoquen vergonya aliena i comencen a destil·lar un to supremacista realment perillós.

Volem recordar allò que és obvi. Tots els Governs del món, igual com tota la gent de bona voluntat, estan fent –amb els seus encerts i errors- tot el que està al seu abast per lluitar contra el virus. Ho fa el Govern d’Espanya i ho fa el Govern de la Generalitat. Jugar al victimisme nacionalista també amb això és lamentable. Enlloc de dibuixar a l’aire hipotètics escenaris que no es produeixen, des del respecte institucional, faria bé el senyor Torra en resoldre els gravíssims problemes que hi ha hagut a les residències de la tercera edat a Catalunya que, com tots i totes sabem, són competència de la Generalitat. Trobaran en això com en tot, la col·laboració lleial del Govern liderat per Pedro Sánchez.

En segon lloc, i subratllo: ni Espanya és mort i la resta vida, ni Catalunya, ni França, ni Bangladesh, ni Burkina Faso, ni enlloc. A tots els països, a totes les societats, hi ha una immensa majoria de bones persones que intenten guanyar-se la vida amb dignitat i donar-ho tot per als seus fills i filles. I aquestes bones persones, ja visquin a la Granja d’Escap o a Mequinensa, que estan rebent de ple els efectes de la pandèmia no es mereixen que per part de les persones que tenen responsabilitat polítiques i econòmiques es diguin determinades insensates que es defineixen per elles mateixes. Ni més, ni menys.