Ara soc ric, però he passat per moments durs en la meva carrera de San Jerónimo. Li dic així perquè he treballat a empreses que les dirigien dos lleons i hi treballaven 200 dropos. El meu currículum és més entretingut i més llarg que una novel·la de la Margarida Aritzeta. Ara aparteu les criatures que vaig a parlar dels autònoms. Estimats polítics republicans, monàrquics, carlistes, requetès, franquistes i surrealistes. Per què ens preneu el pèl d’aquesta manera als autònoms? Un senyor que treballa de fuster a Riudoms i factura 1.200 euros al mes, es queda amb els 289 euros després de pagar la quota, la llum, el material, el transport, el local, l’IRPF, la benzina, l’IVA i el gestor. Que fas en aquest món amb 300 euros? Comprar paper higiènic al mercat negre, clar!. Els governants ja saben que en aquest país no es pot viure si ets un autònom, però els importa tant com la lliga de criquet de Nova Delhi.
Soc molt xafarder i sovint navego per internet per saber quant costa una casa a Alaska, quant val un bocata a Bolívia o si a Pasqua condueixen per l’esquerra. Avui em tocava Austràlia. El sou mitjà és d’uns 2.900 euros al mes. Un lloguer pot costar 800 o 900 euros. I, amics, ser autònom a Austràlia no és que sigui més barat... Es que és gratis! Carai, no entenc com ha pogut sobreviure aquell país, sense que paguin els autònoms. Ara, han decidit que ens donin pel sac i hem de pagar igual, cobrem o no. Som uns «pringats», uns autònoms autonòmics i automàtics perquè aviat en comptes de menjar, només beurem oli. He dit al principi que era ric, però estava mal escrit. Soc Rick, el de «Casablanca». «Samchez», no la toquis més.