Tinc problemes per entendre el món, però no em refereixo al rescat bancari, a per què no s’investiga la recepta de la sarsuela o a com sobreviu un autònom. El que em xoquen són coses com aquesta: La meva cosina Pepi, que viu a Estocolm, ha arribat a Barcelona en avió. En aterrar m’ha trucat per dir-me que no pot venir a Tarragona perquè li ho prohibeixen. En aquell moment rebo un tuit: «Rodalies de Catalunya t’informa que està desaconsellat viatjar». Com que desaconsellat? Està prohibit!!! Li suggereixo a la Pepi que miri si al McDonald’s de l’aeroport tenen llits.
El Toni ha anat aquest matí a treballar al taller mecànic. Continuen reparant cotxes, però quan estiguin arreglats ningú els pot anar a recollir perquè no es pot circular. El Miquel és conductor d’autobús i fa la seva ruta perquè la gent pugui anar a treballar. La seva família, mentrestant, està ben tancadeta a casa per no contaminar-se dels que van en bus.
Miro les notícies i n’estic fart. Porto 470 notícies d’actes que s’han clausurat, anul·lat, o ajornat. Que si la Setmana Santa de Pequin, que si Sant Llibre, que si la reunió d’amics de les papallones grogues, que si la subhasta del peu incorrupte de Mariano Aro. Collona! Si han paralitzat la societat, ja s’entén que no faran res! Deixeu d’anunciar anul·lacions cada quatre minuts, els que tenim una comprensió lectora normal ja ho hem entès. Senyors governants, si hem de confinar-nos, fem-ho tots. Si es tanquen les fronteres, tanquin també els aeroports, tanquin-ho d’una punyetera vegada tot, excepte alimentació, sanitat o farmàcia. Tot aquest xou em recorda aquell concursant de la tele que va dir que el contrari d’«abril» era «cerral».