Sóc client de CaixaBank des que va morir aquella bellíssima persona d’uniforme militar que té una fundació i reunia un milió de persones a la plaza de Oriente. Es veu que un Municipal calculava els assistents a una manifestació sortint del bar i, amb una mà a tall de visera, deia: «¡Pues yo diria que hay dos millones!». Després sortia el seu company de patrulla: «Hombre, yo diria que entre mil y mil quinientas». Llavors, el sergent treia el boli i la llibreta i feia el càlcul final, equidistant: «Pues ni pa’ l’uno ni pa’ l’otro: ¡Un millón!».
Si teniu un fill de 45 anys us fareu la idea del temps que fa que vaig als caixers de l’estrelleta. Em sembla que llavors es deia Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona. Després es va dir La Caixa, posteriorment, CaixaBank i jo crec que al final l’eslògan serà: «ElTaüt, la teva última caixa». Doncs resulta que he demanat una hipoteca. Perquè us feu una idea dels meus ingressos estaria entre el pressupost de la Casa Real i el que cobra un funcionari tipus C. (Això només ho entendran els «gafapastes», que saben el que és un USB). Les multes, l’IBI, les matrícules universitàries, la cantina de la URV, els taxis, els lloguers de locals comercials, els pisos... Per què a tot arreu els preus han baixat moltíssim, però a Tarragona tot funciona com si fos Dinamarca? Jo crec que un fiscal qualificaria aquest fenomen com una distorsió cognitiva. Però, oh misteri! resulta que a la mateixa Tarragona els sous no pugen. Doncs els «caixers» fa un mes i mig que estudien si donar-me una «hipotequeta» de merda que he demanat per comprar-me una tenda de campanya. Això sí, amb parquet, que si no m’agafa cistitis.