Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Acció! Un dia del 1999 em vaig aixecar i no vaig baixar per Marquès de Montoliu cap al Times. Vaig tirar cap a la platja Llarga. Hi havia un judici, però vaig passar. Sí, era fixe i tenia un bon sou. Assegut a la sorra vaig recordar una frase que m’havien dit al Times: «No, si encara voldràs tenir vida pròpia!». I llavors es va obrir el cel i va aparèixer la cara barbuda de José Luis Cuerda que em va cridar amb una veu potent: «¡Cojones! Sí que le das vueltas al tema....¡Lárgate!» Vaig tirar cap a la Imperial Tarraco per dir que volia viure. Amb els diners que em van donar em vaig comprar un descapotable barat i una gorra cara. Vaig mirar el volant i li vaig dir que tirés per on volgués. Com si fos el cotxe fantàstic va agafar la carretera de Falset... fins a Madrid. Vaig dormir a una benzinera i em vaig passejar per La Vaguada a les sis del matí com un zombi, pensant a què em dedicaria. Es va sentir un tro i es van obrir els núvols. Era el Cuerda una altra vegada: «Si te gusta el humor, ¡coñe, pues trabaja en humor!».

Un dia del 2002. Ja treballo de guionista d’humor a una oficina propera a la Ciutadella. Són dos quarts de deu del matí. Estic assegut a terra davant les màquines de vending amb una coca-cola i una palmera de xocolata pensant en gags pel Toni Soler. Tinc una hora per escriure un foli ple de gags. No existeixen temes prohibits: pots fer broma de tot. De la policia també. Ahir la Fiscalia va dir que vol empaperar el Toni per un gag sobre Mossos. Tanqueu TV3. Poseu programació amb himnes, misses cada matí i obriu moltes oficines de l’OJE. Segur que ens anirà millor a tots. Toni, no pateixis, el José Luis Cuerda ha passat el càsting.

tracking