Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Aquests dies de tanta sensibilitat, és molt fàcil perdre de vista la realitat que ens envolta i deixar-nos endur exclusivament per les emocions. Tots els que formem part del Camp de Tarragona acabem de viure una situació colpidora, un trist i malaurat accident que ens ha deixat estabornits i descol·locats. Caldran alguns dies per valorar racionalment allò que ha succeït, per què ha succeït i què s’hauria de fer per tal que no torni a succeir.

Com a indústries químiques, aquesta haurà de ser la nostra primera prioritat, aprendre de la trista experiència viscuda per assolir nous nivells de seguretat en tots els àmbits de la nostra activitat però, com a territori i com a societat, ens faríem un mal favor si ens entestem a menysprear o a desmuntar tot allò que ja havíem aconseguit. Som, –i ho sabem tots aquells que treballem cada dia a la indústria química-, un sector de referència en l’àmbit tecnològic, en innovació, en seguretat i en gestió de la qualitat de l’aire que, alhora, ens ha convertit en un referent europeu.

Hem tingut un malaurat accident, però el nostre objectiu era, és i serà, assolir la quota zero en accidentalitat. I per aquest motiu portem molts i molts anys invertint, desenvolupant tecnologia, dedicant esforços, ampliant compromisos i sobretot, mantenint el convenciment que aquest és l’únic camí per seguir avançant. Som, a més, un sector totalment regulat i reglamentat en totes les activitats que duem a terme i, estem obligats a rendir comptes, especialment en matèria de seguretat i medi ambient, a l’administració i a la societat. Per això i per una consciència profunda i compartida entorn de la reducció d’accidents i de la millora de la qualitat de l’aire, sempre hem anat per davant de les exigències legals. De cap de les maneres podem obviar aquesta realitat. Ni ens ajuda a les empreses, ni ajuda als treballadors, ni a les seves famílies, ni a cap veí del Camp de Tarragona deixar-nos endur per la rauxa de creure que només hi ha desordre, que no hi ha control, que no hi ha normes ni voluntat de complir-les. Tampoc hi ha complaença, sinó autocrítica constant i autoexigència per la millora contínua. La situació viscuda l’hem de gestionar amb tota la sensibilitat vers les persones, però sobretot, l’hem de gestionar amb el seny, amb el coneixement i amb la capacitat de saber traduir el que ens ha passat en nous compromisos i en noves millores, i de cap manera, en la voluntat de voler ensorrar la imatge d’una indústria moderna, seriosa y molt compromesa amb el territori. Si alguna conclusió podem treure de l’experiència en aquests primers dies, és que a més del nostre repte com a indústries, com a sector i com a persones per fer les coses encara més bé, ara tenim al davant una nova oportunitat de coordinar-nos millor, de treballar plegats alcaldes, sindicats, empleats, equips directius, veïns i veïnes, AEQT i totes les administracions públiques implicades per seguir fent del Camp de Tarragona un referent internacional en convivència, en seguretat, en activitats econòmiques diverses, en qualitat i compromís ambiental. Aixecar ara la bandera del derrotisme suposa malbaratar la feina feta tots aquests anys i l’esforç de milers de persones que sabem que tenim indústries segures i compromeses. No en va, som nosaltres els que vivim aquí, els que ens estimem aquesta terra i els que volem el millor dels futurs pels nostres fills. Construïm i avancem plegats, siguem crítics si cal, però no ens limitem a destruir.

tracking