Que ningú s’ofengui (serà difícil) però crec que els que envien un WhatsApp de «bon dia» (plinc!) i un altre de «bona nit» (plinc!) cada punyetero dia haurien de ser desterrats a Alaska, a una cabanya sense Wi-Fi ni calefacció i amb un pòster del Quim Torra nu. Tu tens el pare a l’hospital i li dius a la teva germana: «Si passa alguna cosa greu, envia’m un missatge». I et passes una setmana amb arrítmies per culpa del pesat del missatget. Ahir vaig fer 59 anys i em considero jove, però veig que, a poc a poc, la societat em va portant mil·límetre a mil·límetre cap al geriàtric. Mentre hi ha nens de tres anys que ja ho controlen, tu vas de cul per aprendre les normes de cortesia d’aquest invent: quant ha de durar la conversa, si s’ha de contestar de forma immediata o pots fer-ho més tard...Tu envies un missatge a un amic proposant-li anar a dinar i et contesta mentre estàs sopant. Un altre dia t’escriu ell amb el mateix propòsit i penses que potser no cal respondre al moment. De cop, es converteix Dolors Montserrat i et fot una bronca que et deixa plorant en una cantonada. Ah, se m’oblidava! També em pregunto si és imprescindible acomiadar-se amb una mà tancada i el dit gros cap a dalt al costat d’un «Genial!». Us creieu molt moderns? Doncs no! Això ja ho feien els romans al Colisseu quan Ballesteros va arribar a l’alcaldia i els cotxes encara passaven per davant del Consistori. Ara que parlem del fòrum local de Tarraco, proposaré al Manel Castaño, el vicepresident d’Educació de l’Ajuntament -un rojo com jo- que organitzi uns cursos sobre com utilitzar aquestes eines comunicatives. He dit vicepresident? En què estaria jo pensant!