He estat reflexionant i he arribat a la conclusió que m’he encasellat massa, com el Jordi Hurtado o el Rei. Tranquils, peperos, que parlo dels escacs: recordeu que és una figura que es mou poc de la casella? Crec que he de mirar més lluny i entrar en zones de desconfort. Ja sabeu que no tinc ni idea de política, i per això he pensat que podria ser útil per parlar de la gran política internacional, molt més senzilla que la nostra, on va a parar! Això no vol dir que a més de Tarragona també escrigui de Reus o de Riudoms, parlo del Pentàgon, les guerres, el club Bilderberg o de si és correcte el català de la Rosalia.
Ahir a la nit vaig agafar una muda i la vaig ficar a la motxilla de la facultat. No només perquè tinc dos exàmens, i vaig cagat, sinó perquè vaig llegir que l’Iran havia atacat amb míssils dues bases nord-americanes. Vaig pensar que ja teníem aquí la Tercera Guerra Mundial. Tant patir per la independència, i resulta que et caurà un cogombre a sobre mentre mires «La Voz» i et quedaràs sense veu... i sense haver de pagar l’IBI. Per cert, que he llegit que el fill del Suárez serà «coach» del programa «La Vozak» de l’ETB. Doncs, parlant de guerres, m’he recordat molt de Gila i aquells gags de l’enemic. Resulta que el primer ministre iranià diu, després de llençar 30 míssils, que no vol la guerra, que no li interessa. I segur que, si Gila visqués, diria que per què no li va enviar un paquet amb tapets de ganxet de l’àvia si no vol baralla. Ara Abdelmahdi parla amb el mòbil mentre amb l’altra mà cargola els perns de la bomba atòmica i se li sent dir: «no, Donald, home no, com he de voler una guerra! I ara!». Sí, ja sé que us heu adonat, parla català!