Amics, no tenim remei. Fem el que fem, fem fem (la darrera paraula d’aquesta frase és un substantiu). En aquest país sempre passen coses que al món normal no es veuen. Aquests dies m’he fregat la cara més d’una vegada dient «Mare meva!» en veure les notícies. Una bola del sorteig del dia 22 cau a terra. Un senyor l’agafa i la posa dins el bombo. Llegiu i, alhora, reflexioneu: hi ha un equip de periodistes, que paguem de la nostra butxaca, elaborant un comunicat de premsa per dir que ha caigut una boleta a terra i que un senyor l’ha posat al bombo. Ara imagineu un equip de premsa elaborant una nota sobre el concurs de gossos d’atura per dir que un dels animalets anava dopat. O, imagineu, que es fa un comunicat del Parlament dient que alguns parlamentaris s’han ratllat. No malpenseu, el President del Parlament de Catalunya informaria que hi ha polítics que s’han enfadat.
En el sentit panderetil de país també hauríem d’incloure un altre fet que diu molt de per què no som Dinamarca. Resulta que un nen navarrès es deixa la bata del «cole» a casa. Com que les normes de l’escola exigeixen que al menjador s’hi ha d’anar amb bata, una professora agafa una bata de les que hi havia per allà i li posa. Horreur, era rosa!!! Doncs resulta que la mare del nen se’n va a la policia i denuncia la professora per posar-li una bata rosa al seu fill. Creieu que el senyor que l’atén, a qui també paguem tots, li diu a la senyora que es calmi, que tenien un homicidi i dues actuacions contra narcotràfic? Doncs no! Li va agafar la denúncia, i ara, un altre senyor, a qui també paguem –un jutge– haurà de valorar. He vist la denúncia, per tant crec que no és una «bola».