No em drogo. Ja sóc gran i no és qüestió d’agafar taquicàrdies. Ja en tinc prou amb els fogots que m’agafen mirant el John Wayne assegut al Congrés. Per cert, on deu deixar lligat el cavall? I el rifle? Ah, ja ho sé! A l’habitació de l’hotel Palace que ocupava el Duran i Lleida. Tot i que no consumeixo substàncies al·lucinògenes, de vegades m’agrada prendre algun «guisquet», es veu que si ho poses en diminutiu, peques menys. Ja que parlo de pecar, no hauria dit mai que em cauria bé un col·legi religiós. Ara faré un vergonyós moment «disc dedicat» de ràdio de poble. Poseu de fons el Jorge Sepúlveda cantant allò de «Mirando al mar, soñé»perquè envio una felicitació al Marcel, el Joan i la Isabel, de les Dominiques, als qui desitjo -com diuen ells- un feliç Advent. (He hagut de mirar els meus apunts de catecisme). Ja podeu treure la música. Seguint amb les al·lucinacions, també se’m fa estrany veure el Valle Inclán del Congrés. Em fa la sensació d’estar en una societat de ficció. I, ja em coneixeu, quan es tracta de fantasiejar sóc com el Puigdemont, el número 1... però ningú m’ho reconeix. Doncs ahir, davant un d’aquests guisquets del Cocvla, em vaig imaginar que era diputat i demanava la llei de l’etiqueta contaminant. Sí, ja sé que existeix per als cotxes, però jo em refereixo a la de les persones. Te la donarien amb el DNI. Així, amb l’etiqueta groga B no podries caminar per la Via Laietana. Amb l’etiqueta verda podries entrar de «franc» als toros, als camps de tir i al Museu del Mamut de Barcelona. L’etiqueta ECO la portarien els garrepes i els equidistants bicolor.Com? L’etiqueta taronja? Està clar, te la posarien al taüt quan et morissis.