Ja us vaig dir que sóc el José Luis Balbín dels col·loquis que es fan al Teatre Tarragona després de les obres. Les obres de teatre, no les altres. Pels que heu nascut més tard que «la Bola de Cristal», Balbín era un senyor gras -com jo- que fumava en pipa -com jo-, i semblava intel·ligent -com el Boye-. Dissabte vaig anar a veure al Mag Edgard, amb un espectacle de màgia en un entorn misteriós i barroc. El show es titulava Déjà Vu, però jo l’hauria batejat: «Eleccions». Doncs, enmig del col·loqui, li vaig demanar a l’Edgard que ens portés dos superhomes per solucionar la crisi catalana, també coneguda com a «conflicte intern», o com «la morena del Pedrito». Sí, ja sé que la seva dona és rosa, em referia a una morena que li ha sortit on «l’esquerra» perd el seu nom.
El Mag Edgard, un paio excel·lent, ho va tenir clar. Va cridar les paraules màgiques: «Negocieu-d’una-puta-vegada!». Flash! A l’escenari van aparèixer Superman i Spiderman acompanyats d’un paio baixet, amb ulleres grosses i una cartera. Vaig preguntar qui era aquell senyor i em van dir que un relator, però que, com que estava a l’atur, treballava a la Junta Electoral. Superman veia clara la solució a la crisi catalana però, amb els seus poders, podia solucionar-ne només la meitat. Spiderman tenia «La Clave» per arreglar l’altra meitat. Llavors aquell petit relator -que es deia Fernández- va cridar que ens fiquessin a tots a la presó. Superman el va enviar a Bonavista d’un mastegot i jo, ja sol amb el herois, vaig preguntar il·lusionat: «si us ajunteu tots dos, podeu posar fi a tot això». Però van dir que no podien... per allò de la separació de poders.