Diumenge esmorzeu fort. En els temps que corren, quan un entra a un col·legi a votar, no se sap mai si el president de la mesa serà Bud Spencer o si hi haurà a la porta un d’aquests perillosos «cederoms». Deixeu a casa els encenedors, els bolígrafs metàl·lics (fins i tot el Boli del Moi) i no porteu cap llibre a les mans. Heu vist «Farenheit 451»? És una peli on Doña Inés cremava els llibres del Torra. Bé, era alguna cosa així. Ep, però si porteu un Codi Penal i una Constitució no cal que patiu. En cas que hi hagi merder, agafeu els llibres i els mostreu com si fossin alls i estiguéssiu espantant el vampir Ortega Smith. També podeu resar amb una estampeta de la Mare de Déu de l’Afinador beneïda pel Fernández. Vaja, encara em queda la meitat de l’article. Vinga, us explicaré un somni que he tingut: el Corcuera donava un cop de bota a la porta de casa i quan jo li demanava l’ordre judicial, reia com el dolent d’una peli de por. Llavors, agafava el mòbil per trucar als Mossos i el telèfon no funcionava. Intentava entrar des del mòbil a emergències però em sortia un missatge d’error 404 dient que el servei 112 de la Generalitat estava suspès i, tot seguit, apareixia una foto del Pedrito amb unes tisores a la mà, també rient com la Cruella de Vil. Al final, marxava corrent en pijama cap al carrer i la primera persona que aturava perquè m’ajudés es ficava la mà a la butxaca i m’entregava una Euroordre. Però, és estrany, aquesta vegada no era l’home qui reia, sinó que els riures que venien del cel -com si fos «El show de Truman»-. Potser sí que m’he passat amb la ratafia, tot i que, amb l’embolic que hi ha potser el millor és votar borratxo.