Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Aquest diumenge estem convocats a triar i decidir la composició del Congrés dels Diputats i el Senat i, de retruc, la del govern espanyol. Això si els elegits per la democràcia de les urnes tenen majoria suficient o si són capaços de posar-se d’acord si no la tenen.

Ara com ara, el més calent a l’aigüera. Però aquesta setmana de campanya electoral exprés (un detall de mínima decència davant els electors farts de tanta incompetència política) prefereixo centrar la meva reflexió sobre els ciutadans i a partir d’alguna experiència domèstica recent.

Alguns supermercats i algunes grans superfícies de Reus van decidir fa temps, seguint l’estratègia de les respectives cadenes multinacionals, eliminar la moneda com a penyora per poder agafar un carretó de la compra. Era una manera d’agilitzar el moviment dels compradors (i les vendes) fent-los confiança en la gestió de l’artefacte amb rodes.

Vostè l’agafa lliurament i el torna als llocs adequats indicats quan ha acabat la feina. Doncs, no! Hi ha una minoria incòmoda de persones que no ho han entès o no ho volen entendre. Fa temps que trobo carros escampats aquí i allà i alguns fins i tot «extraviats» fora dels espais comercials. Em direu que soc un perepunyetes. Potser sí. Però és que fa molta ràbia.

La setmana passada vaig contemplar en directe l’escena. Un comprador empenyent sense mirar i amb desídia el carro buit cap a la zona d’emmagatzematge sense prendre’s la molèstia de deixar-lo bé. Abans ho hauria hagut de fer per recuperar la moneda d’euro o de 50 cèntims.

Ara no li cal. I se li’n fot si quedar bé o malament. Si molesta a qui ve al darrere a buscar-ne un o si fa nosa pels pas de vianants o de vehicles. Probablement és el mateix ciutadà o ciutadana que encén compulsivament una cigarreta al pàrquing subterrani del centre comercial tot i saber que no ho pot fer. Poden triar, tria allò que li surt d’on no sona. És el camí més curt. Cert. Però jo hi afegeixo que és el camí més curt cap a la manca de respecte als altres.

Ens queixem de la regulació de la convivència en els espais públics i comunitaris però la immensa majoria ho entomem compromesos amb la gestió del que compartim amb altres. Per això em falta molta ràbia que una minoria s’ho passi pel ral.

Jo no vull tornar a la moneda, al peatge, per poder agafar el carro. Ni el de la compra ni cap altre I ara ho lligo amb el principi de l’article. Per això diumenge aniré a votar per exercir el meu dret a triar, a decidir. Sense monedes, sense peatge.

tracking