Eleccions en portes

En els dies que venen entrarem a la recta final prèvia a la jornada de votació del diumenge vinent, i és evident que moltes han sigut les noves que s’han anat produint, unes previstes i altres sorprenents, que segurament marcaran el vot final dels cridats a exercir el seu dret democràtic. També s’ha de fer referència a les múltiples enquestes, de previsions de resultats, que s’han anat fent públiques al llarg de les darreres setmanes, on sembla que el que avancen són uns resultats ben concrets, especificats en una consolidació de «blocs» i la caiguda de suports per part de l’opció que s’hauria «venut» com centrista i que en la seva deriva «super conservadora» perdrà molts dels votants que, de manera provisional, li van donar suport i que ara marxen cap a alternatives amb discursos més consolidats a dreta o esquerra.

En qualsevol cas, les previsions, en un sentit o altra, el que sí que posen de manifest és que la ciutadania, cada cop més, obvia la «fidelitat» per buscar els seus interessos particulars, aparcant el que es coneixia com a «vot captiu» cada cop més reduït; segurament la qüestió és previsible un cop la consolidació democràtica, és un fet més evident, malgrat els dubtes raonables que es poden donar.

Certament, esperem que el nou «mapa polític» no sigui una còpia dolenta de l’equilibri evident sortit de les darreres consultes, i en tot cas, si és així, el que es vol és que les responsabilitats d’uns i altres ens portin a un «període d’estabilitat de pactes» com garantia de resposta en positiu a tot el que s’acosta, malauradament no gaire optimista.

Sé que no serà fàcil fer entendre a la gent que una consulta electoral amb resultats concrets comporta l’existència de guanyadors i perdedors, i que és difícil assumir les derrotes pels que no tenen èxit, de totes maneres, crec que el realment important és poder arribar a acords i veure com aquests acords suposen alternatives concretes, puguin agradar o no.

Ja reconec que segons quins sigui «la decisió electoral» serà complicat el que ha de venir, però si no som conscients del valor de la democràcia en si mateixa, entrarem en un model de provisionalitat que no és gens aconsellable per una societat immersa en una globalitat imparable i que ens condicionarà molt més del que puguem sospitar.

Segurament es podrà pensar que el que surti de les urnes, és o no assumible, però per damunt de tot ha de quedar clar que és el que hem acceptat com a regla de joc i, per tant, serà exigible un respecte, malgrat el descontentament que pugui plantejar-se.

Pel que fa a Catalunya, moltes són les variables polièdriques que es juguen en aquesta crida electoral, amb molts matisos de tota mena i greuges que s’han de poder valorar de manera objectiva, però el que és cert és que, depenent del resultat, la línia d’actuació del nou govern es veurà condicionada, per tant, esperem que la participació sigui alta i que ningú renunci a fer servir un dret que, amb tots els seus vicis, encara té una positivitat inapel·lable.

En definitiva, esperem que finalment la jornada electoral comporti una aposta d’implicació de la ciutadania, malgrat la incapacitat, fins a la data, per arribar a acords d’uns representants polítics, molt criticats, però que en tot cas són els que tenim.