Ja sabeu que sóc un home d’humor que pensa que si no rius a la vida, no tens vida. Estar tot el dia veient vídeos de policies fent cagar el tió em posa de mal humor i em costa escriure de forma distesa. I direu... Per què no deixes de mirar la tele i et dediques a fer mitja? Perquè sóc periodista de «correra» -de cor, no de títol- i tinc un mitjà que m’obliga a seguir l’actualitat. Atenció als que dieu que sempre ho critico tot: Ahir entre els vídeos de detencions «Terminator», vaig quedar bocabadat. Hi havia imatges de policies atonyinant, però ho feien amb una precisió i tècnica perfecta. Les porres anaven per baix, avançant harmònicament. Em vaig emocionar de tal manera que hagués aplaudit tot i que els manifestants prenien més porres que un jubilat de Vallecas un diumenge al matí. Osti, tu, una actuació policial correcta!, per fi deixava de veure furgonetes pujant a les voreres, aspirants a Bud Spencer i malfollats. Si estic content de veure com una dotació policial colpeja les cames, és que ja estic malament. És com el de l’acudit, que es donava cops de martell a la mà i, quan fallava, era tot un plaer.
Em fa gràcia la facilitat que tenen els capos de fugir d’estudi quan es parla del tema. La periodista pregunta per un poli que té un genoll sobre el cap d’un noi a terra. I va el llest i contesta explicant el dispositiu. No t’han preguntat pel dispositiu, cony! T’han preguntat pel paio que posa el genoll al cap d’un noi. Tinc ganes que m’aturin a un control d’alcoholèmia i quan em preguntin si he begut dir: «miri, la meva dona s’ha encaterinat d’un vàter d’aquells japonesos que tenen un rajolí d’aigua i fan musiqueta....»