Sóc un home calent. Tranquils, que «l’Estaca» de la qual parlo avui és la del Llach. I quan em poso calent tinc un problema: m’oblido que estic opinant a un mitjà i crec que escric a un diari personal amb un unicorn groc i un cadenat petitet.
Les actuacions blaves em tenen calentet. Sí, sí, i les altres també. He vist coses que quan les van explicar a l’acadèmia alguns jugaven a la botifarra a Mollet i Àvila. Que no sabeu que els mòbils graven? Avui rajaria i rajaria de polítics, mossos, cenepés, infiltrats, etc. Però millor canviar la BRIMO per la BROMA. Així que, tot i que vaig calent, escolteu el que us dic: deixeu de llençar pedres, cremar contenidors o insultar. Crec que la demostració de força ja s’ha fet, va quedar clara amb la manifestació a l’aeroport. Ara, intel·ligència. El canal Bloomberg, dedicat a la borsa, té un insòlit augment d’audiència i aviat a Moncloa començaran a arribar regalets de presidents de consells d’Administració que obligaran a Pedrito a no fer un Rajoy.
Dimecres vaig estar a una carretera tallada per un grup de joves a Manresa. La gent va aturar el motor, va sortir i va conversar. La senyora Maria va obrir el maleter amb un «alijo» de croquetes en «tupperwares» de goma (de la 1, no de la 2) i les va repartir. Vaig fer amics. Tot i la putada d’estar aturat a una carretera, no vaig sentir ni un crit ni un insult. Mitja hora després, els manifestants van marxar. Vaig veure un altre grup darrere: era el PSOE, el PP, C’s, VOX, el Suprem, el Constitucional, l’Estatut, el Rajoy, el Zoido, Aznar, Cosidó, Fernàndez Díaz, De Alfonso i el «per què em demana la paraula senyor Carrizosa».