La curiositat i la meva obligació de periodista -ejem!- m’han portat a baixar-me l’aplicació del Tsunami. Es veu que les convocatòries es fan per aquesta via misteriosa que no està al Google Play. L’he instal·lat i en voler fer-la servir... Maleït sia! Necessito un puto codi QR per poder ser un català modern! He investigat per internet com aconseguir-ne un, i es veu que el tenen persones de l’entorn independentista de confiança. Uf, amb el follon que hi ha entre ERC, JxCat i la CUP, no sé si trobaré molta confiança. He enviat algun WhatsApp als meus contactes més grocs preguntant per l’anhelat quadradet. (Soroll de grills). Llavors no m’ha quedat més remei que posar-me un abric, les ulleres de sol i baixar a la Imperial Tarraco a la reunió d’independentistes. N’hi havia per omplir un camp de futbol, o com diria un unionista, tres presons. M’he acostat a un noi, l’he mirat per sobre de les ulleres fosques i li he deixat anar: «tu tens QR?». «M’has vist cara de camell?», m’ha contestat. «No, home! Allò de l’aplicació». «Osti, paio, fot al camp amb aquestes ulleres de sol a la nit!», m’ha cridat. He continuat la meva tournée d’indepe en indepe. Una m’ha dit que el tenia però que el va esborrar. Un altre que el telèfon començava a demanar-li permisos i es va espantar. Un altre que si l’aplicació et pot xuclar els contactes... Fins que, de sobte, he trobat algú que el tenia! Ha tret el mòbil i... PUM! En aquell moment s’ha sentit un tret i hi ha hagut una estampida de gent. He tornat a casa i he caigut rendit al sofà. La dona m’ha mirat rara i m’ha preguntat què coi feia tan suat i amb una gavardina. He anat a caçar Pokemons, li he dit.