Vaig viure cinc anys a Collblanc, un barri equidistant. Vull dir que està entre el Camp Nou i el camp de l’Espanyol. A prop feien el Saló Eròtic de Barcelona, però per un motiu o per un altre mai vaig anar a veure com era aquella fira de mostres. Fa uns dies vaig sentir una falca de ràdio del saló iem vaig prometre que aquest any no m’ho perdria. Tornant en avió de Madrid al Prat, en comptes de tirar cap a Tarragona, vaig decidir tirar cap a la Farga, a l’Hospitalet, però no hi havia res. Llavors vaig veure una patrulla de la Policia Local i em vaig aturar per preguntar per l’esdeveniment, amb veu baixa i una mica avergonyit, com si demanés per Millán Astray. Els policies, que em van reconèixer (fa tants anys que em moc en el món del crim que a l’acadèmia els ensenyen la meva foto sense barba) van agafar la ràdio i van preguntar: «Z20 para H20. Està el Peñalver, el periodista, preguntando por dónde hacen el salón ese del porno». Vaig mirar el bolígraf del Moi preguntant-me si em serviria per suïcidar-me clavant-me’l al coll. «Ja no ho fan a l’Hospi. Va calent el Peñalver?, ha ha ha?», es va sentir per la ràdio entre riures. Vaig marxar avergonyit cap al metro. Allà vaig preguntar a un vigilant de seguretat pel saló eròtic. Aquell home, que devia ser lector de Sant Mateu versicle 1.2, va mirar-me estranyat i em va contestar: «Què és això?». «Miri, és un lloc on venen senyors i senyores molt guapos que fan shows una mica pujats de to». «Ahhhh! Doncs ha d’agafar la línia groga i baixar a Vila Olímpica. Llavors entri al Parc de la Ciutadella i veurà un edifici amb unes columnes... Però, si es perd, pregunti pel Parlament».