Hola amics! Com ha anat el cap de setmana? Discutint a la sobretaula si hem de fer o no correbous, no? Així, tot normal. Estic content perquè m’han arribat al compte corrent quatre calerons de drets d’autor dels meus llibres. Tot i que sempre em dieu que us agraden molt els «Manaments», no tinc bona imatge. Diria que alguns no em poden ni veure. I per això, he decidit gastar-me els quartos dels llibres en iniciar una campanya que es dirà «Moisès Global» i que em portarà una empresa de comunicació. Així que aquests dies podreu veure a la televisió anuncis dels meus veïns dient que sóc un home fantàstic, generós i que vaig cada diumenge a missa. També apareixeran falques de ràdio amb ex meves dient que feia l’amor millor que Julio Iglesias, i directors de diaris plorant d’emoció revelant que mai a la vida han tingut un periodista tan ordenat i treballador com jo. Castellers dient que sóc el millor enxaneta que ha tingut la colla, tot i pesar 100 quilos. També sortirà un antic director de Caixabank, de l’oficina del Barri Fortuny de Reus, afirmant que, des del 1976 que em vaig obrir el compte, mai he estat en números vermells i que una vegada que va passar s’havien equivocat ells. També s’emetrà un col·loqui al TAC12 sobre la meva persona, destacant que sóc un paio collonut. La Neus Bonet dirà a Catalunya Ràdio que sóc el membre del Col·legi de Periodistes de qui es senten més orgullosos. I, per acabar, una «cheerleader», vestida només amb una barretina, passejarà un cartell de «Moisès Global» als plenaris dels ajuntaments. Ara que hi penso, millor canviaré el nom de la campanya, s’hauria de dir «Excusatio non petita, accusatio manifesta».