Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Aquest dimecres us hi esperem a tots als carrers del Cap i casal per recordar els anys que fa que es van perdre amb sang els drets i les lleis de Catalunya. Ja fa un temps que ho fem pacíficament i massiva, amb el que pot semblar més una celebració que una protesta, però no calen gaires interpretacions: Volem, volem, volem, volem la independència.

Mentrestant es continuen sentint els clams al respecte a la constitució postfranquista, a les lleis i a un suposat estat de dret per part de l’estat i els mitjans de comunicació al seu servei. Especialment a la publicació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol del judici als polítics i líders catalans empresonats de fa quasi dos anys en una vergonyosa presó preventiva.

La Constitució espanyola, font inamovible de referència, té uns orígens distòcics, escrita sota vigilància militar (inclou la pena de mort) i notòries contradiccions. A més ha estat vulnerada per conveniències polítiques puntuals i modificada amb nocturnitat i traïdoria per a satisfer els interessos del capitalisme més brutal. Pobre base de dret. El Tribunal Constitucional espanyol ha tingut una composició modificada a la conveniència de poders polítics del moment, del Partit Popular, quan va destrossar el nou Estatut de Catalunya amb un membre mort i un altre exclòs per haver escrit sobre Catalunya deu anys abans. Després ha utilitzat la retenció de sumaris per a complaure els avantatges dels moments processals i sempre en contra de les lleis aprovades per la Generalitat. Poca fiabilitat. El Tribunal Suprem espanyol té per costum nomenar-se a si mateix i manipular les seves atribucions per acomodar-se a les exigències polítiques. I que els seus membres més conspicus ocupen llocs que no els hi pertanyen o es venten de canviar els acords «pel darrere». Muntant un judici ple d’irregularitats sobre un sumari ple de creativitat literària d’un jutge instructor ressentit, i el porten a termini menystenint testimonis i proves gràfiques, com si encara estiguéssim al segle XIX. Poca justícia.

El cap de l’estat, descendent polític d’un dictador sanguinari, i el seu predecessor com constitucionalment inimputables, no han de respondre de les notòries irregularitats financeres que els envolten. Poca legitimitat.

En aquest marc, la Diada de l’11 de setembre d’enguany, l’expressió popular serà de rebuig a l’ominosament anunciada sentència, pendent de publicació quan ja està més que escrita, per adaptar-se al calendari electoral que les discrepàncies entre els polítics de l’estat ens van anunciant.

tracking