Diari Més

Carta dominical

El naixement de la Verge Maria

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Creat:

Actualitzat:

Estimats diocesans, nou mesos després de la celebració de la Concepció Immaculada de la Verge Maria, el dia 8 de setembre festegem el seu naixement gloriós. Enguany el fet de caure en diumenge fa que l’Església pugui celebrar aquesta festa amb més solemnitat. La litúrgia només celebra tres naixements: el de Jesús, el de la Verge Maria i el de sant Joan Baptista. El primer i el tercer estan documentats en els evangelis, en canvi el de la Mare de Déu, tot i que els evangelistes no se’n fan ressò, l’Església d’Orient el celebra des d’antic, però fins al segle VII no es començà a celebrar a Roma i des de la capital catòlica s’expandí a tot el món cristià.

És just i lloable que l’Església veneri amb devoció filial el naixement de la Mare de Déu, que va merèixer tenir una concepció immaculada amb vista a la seva maternitat divina. Amb tot, segons la genealogia de Jesús que trobem a l’Evangeli de sant Mateu, apareix Maria enmig d’una ascendència on no tots els esglaons de la cadena són del tot edificants. Jesús ve al món a través d’aquesta Verge de Natzaret al final d’un llinatge paradoxal del qual, malgrat tot, Déu se’n serví per portar a terme el seu pla de salvació. I és que Déu sap escriure recte amb ratlles tortes. Déu entra en la nostra història, plena de llums i ombres, de grandeses i de misèries, com ho mostra la mateixa vida dels personatges de la genealogia de Jesús.

Per altra banda, quan mirem Maria de Natzaret en la seva realitat quotidiana, ben segur que quedaríem astorats de la ignorància que manifestaria sobre els títols amb què va ser engalanada posteriorment: concepció immaculada, Mare de Déu, sempre verge, esperança d’Israel, filla de Sió i tants altres…, els tindria personalment per desconeguts. I és que Maria va viure sempre sota la mirada de Déu amb una transparència i humilitat totalment singulars. Ella vivia el dia a dia sense la més mínima pretensió ni aspiració. Per a ella tot fou gràcia, tot gratuïtat i rendició a la voluntat divina, com ho manifestaria a l’arcàngel Gabriel al final de l’Anunciació: «Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules.» La trobem, per tant, lluny de qualsevol retòrica o exaltació personal. En ella no hi ha cap eufòria sobtada que la portés a contar-ho a les veïnes. Manifesta, en canvi, la més admirable discreció, com si res no passés en la seva vida, rendida tota ella a la voluntat de Déu. El perquè de tot està en mans de Déu i «el com» ja s’anirà manifestant en el desplegament dels esdeveniments que marcaran la seva existència. Ella no es qüestionava res, posant-se a les mans de l’Amo i Senyor de la vida i vivint confiada sota la seva providència.

Que bonic també que aquesta preciosa festa d’avui estigui tan arrelada popularment en la tradició del nostre poble amb motiu de les Marededéus trobades, com Montserrat, Núria, Meritxell, la Serra, la Salut, la Pineda, el Camí, els Torrents, el Claustre i tantíssimes altres advocacions que, tot fent corona al voltant de la Mare de Déu, l’ornen amb una devoció i afecte filials. Per això felicito a totes les dones que, seguint la tradició de les diferents contrades, celebreu avui la vostra onomàstica.

tracking