Mai hauria dit que m’empassaria tota la primera temporada dels plens municipals en «streaming». Només he vist el principi i sembla que hi haurà amor, passió i infidelitats. (L’humor ja el van «invertir» en el tràiler de la sèrie) però no tinc clar si faran una segona temporada. A la sèrie hi veig gent molt morena, ventalls verds i grocs, el Pep Fèlix «modo casual» i el Pau Newman amb les ulleres «del cerca». L’he vist més gran que fa un mes, potser és per això de què la política desgasta molt... I això que divendres només li van ensenyar la llima. Aquella sessió semblava un d’aquells moviments que t’ensenyaven al servei militar, el «Presenten Armas!» i tu havies d’aixecar el fusell, entenc que per mostrar a l’enemic la teva força.
Ja sabeu que aquell show del Buenafuente: el «Sense Títol», estava inspirat en mi, i, per això, no he estat capaç de saber si a les arques municipals hi ha diners o no. M’ha semblat sentir superàvit. Llavors per què no invertiu quatre IBIS a evitar que la gent vàlida del departament de Premsa hagi de marxar? Sí, sí, ja ho sé... els contractes, els terminis, la tresoreria, el C1, el B2, tocat i enfonsat. A la Casa Blanca sempre hi ha excuses per a tot, i ara, de cop, tots ens hem tornat molt legalistes. Us transcriure una trucada de quan jo era periodista del Times: «Vens?» «Quant?» «Puc» «Fet!». Ara, ja més tranquil, em dedico a gravar la sèrie televisiva «Paellas desde el aire» de «xiringuito en xiringuito». Per cert, Bego, ara que parlem de coses que estan «en el aire», a mi sí em sembla urgent solucionar el tema de la substitució del Carles. Pensa que no a tothom li agrada el Puigdemont...