La cultura del vi i les DO

Estem en ple període de la collita del raïm, la verema. Actualment hi ha la lluita pel preu de compra, entre els cavistes i els viticultors, per un costat, i els pagesos, per un altre. Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i l’Associació de Viticultors del Penedès estan negociant el preu. Dels 45 cèntims el quilo que es pagaven, ara ofereixen 33 si arriba a 9,6 graus i, si és de 9 graus, pagarà 30 cèntims. La caiguda dels preus és del 28%.

La política de preus depèn, entre altres factors, de la conservació de l’ancestral paisatge dels vinyars. Els pagesos manifesten que no són justificables i que impossibiliten la viabilitat de les explotacions. Les retallades a darrera hora condueixen a una situació molt lamentable. Els productors lamenten que l’exigència dels grans compradors multinacionals prioritza la quantitat per damunt de qualsevol altra consideració com la qualitat, el reconeixement del sector i inclòs l’acció mediambiental de l’agricultura. El 80% de la vinya catalana és per a l’elaboració de cava i el Consell regulador va assegurar que l’aposta per a posicionar-se en mercats interiors i exteriors era la qualitat. Això no es compleix. Amb uns preus a origen del raïm semblants als de fa vint anys, de res serveix l’esforç de cooperatives i cellers per a millorar la qualitat dels seus productes i posicionar-se en el mercat. A més hi ha elaboradors que no diferencien entre les zones i les qualitats a l’hora de valorar la producció. Hi ha qui pensa que els vins low cost ha estat una equivocació, ja que els seus promotors no guanyen diners.

Estem immersos des de ja fa bastants anys en plena cultura del vi i hem avançat força en el coneixement de tot el que significa el vi, produir vi, beure vi i tot l’entorn que l’envolta. El vi és un suc de raïms fermentat, que és essencialment una solució aquosa d’alcohol etílic amb petites quantitats d’èters, èsters, sucre, matèria colorant, etc. Arreu se celebren fires que tenen com a protagonista el vi i els tasts de vi cada vegada més és una activitat sociocultural.

A Espanya hi ha 70 Denominacions d’Origen/DO, de les quals dotze estan a Catalunya: Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta. El Priorat i la Rioja són les úniques DO Qualificades, des de l’any 2009 i 1991, respectivament. Tres DO catalanes estan entre les vint més importants: Cava (2), Catalunya (9) i Penedès (17), que es vol convertir en la primera denominació d’origen espanyola 100% ecològica

Per estar a una DO, es han de complir els següents requisits: 1. Has de tenir les vinyes i el celler en el territori corresponent, amb raïms procedents exclusivament d’aquesta zona; 2. Deuen gaudir d’elevat prestigi pel seu origen en el mercat; 3. Han d’haver transcorregut almenys cinc anys d’ençà que és conegut aquest vi com a producte de l’esmentada àrea i 4. Compliment d’uns paràmetres, en l’àmbit de sanitat i d’instal·lacions. En resum, ha d’haver-hi un reconeixement d’una qualitat diferenciada, conseqüència de característiques pròpies i diferencials degudes al medi geogràfic en el qual es produeixen les matèries primeres, s’elaboren els productes i a la influència del factor humà que participa en aquestes.

Un vi que no és DO no té un certificat de qualitat, tant des del punt de vista gustatiu com analític del vi adient. Tot el que s’exposa ha de ser real, amb una traçabilitat. Si no estàs en una DO, no pots posar l’origen en l’etiqueta perquè està protegit: ni municipi, ni província, ni zona. Tampoc es pot posar ni varietat ni anyada si no es passa una auditoria de traçabilitat.

La DO Tarragona/DOT té 4.500 hectàrees plantades, de les quals 2.200 són de macabeu. De 33 cellers, 18 fan vins amb macabeu, que ha de ser la icona de la DO Tarragona, entitat que genera diferents impactes durant l’any. La DO Tarragona té dues zones clarament diferenciades: la del Camp de Tarragona, amb les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp i el Tarragonès, i la zona de la Ribera d’Ebre. La DOT té bàsicament dos objectius: 1. Dels 33 cellers que hi ha s’hauria d’incrementar entre cinc o set més i 2. En els darrers deu anys s’ha baixat dels 4 milions d’ampolles a 1,8, que s’hauria d’augmentar la producció fins als 2 o 2,2 milions.

El canvi climàtic també afecta a tots els conreus agrícoles. A vegades plou molt i fort. També patim llargs períodes de sequeres. A tot el territori de la DOT tenim la marinada, que ens porta humitat, quan la calor és molt forta i les plantes no pateixen com en altres zones on no arriba. També el seré, un vent gelat que baixa del Pirineu, que mata els bacteris. Les hores de sol sempre són bones per la maduració. L’enoturisme és una oportunitat de creixement i serà una aposta de la DOT. Per trobar aquests vins als restaurants de Tarragona s’han de fer encara molts esforços, en tots els sentits, sent protagonistes tant els restauradors com nosaltres, els consumidors. Quan aquí es quantifiquen set milions de pernoctacions a l’any, està clar que s’obre, a més, una oportunitat de creixement del consum d’aquest líquid tan estimat.