Un dia vaig entrevistar a l’actriu Anna Lizaran a casa seva. Era, per dir-ho d’alguna manera, com les entrevistes del Bertín Osborne En tu casa o en la mía, però sense entrar a la cuina i prenent coca-coles. Com que jo no tenia casa, sempre es feia a casa de l’entrevistat. Portar la Lizaran a casa meva hauria estat com portar Pedro Sánchez a les golfes on vivia el Pablo Iglesias... el fundador del PSOE. Faig aquesta introducció no per parlar d’entrevistes, ni d’actrius, ni del Bertín Osborne. Aquest últim requeriria una novel·la negra. Si us heu fixat en els polítics, els caps policials, els ministres o els patòlegs, sempre estan dient que analitzaran el problema. Però resulta que el problema segueix sempre allà. Quan t’estomaquen els de la BRIMO, l’endemà analitzen l’actuació. Si un avió de l’exèrcit s’estavella, la ministra surt dient que analitzaran l’accident. Ara, quan preguntes com van els nous ajuntaments, tothom diu que estan analitzant la situació abans d’actuar. Tothom analitzarà. Enteneu ara el titular? Ja, ja ho sé, un acudit una mica patillero, però n’he fet més de dos mil durant l’any i mig que porto escrivint aquí... ja en tocaria un de dolent.
Us pensàveu que ja havia acabat? No, home no! El tema de la immigració s’està analitzant a Europa, el tema de la independència s’està analitzant per les dues parts, els jutges del Suprem estan analitzant la situació per «fallar», s’analitza com solucionar la xacra social de la prostitució, el problema a l’aeroport del Prat... M’agradaria que deixessin d’analitzar i que traguessin d’una vegada un resultat per saber si s’ha d’operar o canviem de metges.