Des que som uns marrecs ens inculquen que la Justícia ha de ser moral i donar a cadascú el que li correspon. Però, a mesura que ens fem grans, comencem a veure cosetes que ens fan canviar l’admiració per un dubte raonable. Darrerament, considerem que la Justícia -amb majúscula- no actuaamb l’equitat que esperem d’ella. I no, no parlo del judici del Procés, ni de Sandro Rosell.
L’advocat Paco Zapater ha posat darrerament sobre la taula el tema de la justícia gratuïta. Ho diré clarament: estic molt a favor de la revisió del funcionament del Torn d’Ofici en aquest país. I en l’altre. Considero un abús que un advocat que porta un cas penal es passi la vida esperant als passadissos, entrant a presons i aguantant clients que no són precisament el pare Mario Buonnano, per guanyar 30 o 50 euros. Si el pres està lluny i s’han de fer molts tràmits, fins i tot hi perden diners. I quan tenim dret a tenir justícia gratuïta? Quan cobrem menys de 1.800 euros al mes. Quants camps de futbol ompliríem de gent que cobra menys? Entre d’altres, molts advocats. Quina paradoxa!
Resulta que l’Estat i el Ministeri de Justícia fan que la responsabilitat recaigui sobre les butxaques dels lletrats. Us sembla moral i raonable? No. Els que manen deuen pensar que els advocats s’estan tocant els «Aranzadis» a casa i és millor que se’n vagin a treballar per la cara. Només conec una injustícia igual: que els malalts hagin de pagar per veure la tele als hospitals. Estaria bé que molts advocats amb pocs ingressos presentessin un Contenciós Administratiu utilitzant la justícia gratuïta. Haurien d’anar a defensar-los Rajoy, Felipe i Aznar.