Em pregunto quanta gent hi ha al món fent estudis «xorres» sobre tot el que passa a la vida. Em pregunto quant li han pagat a un equip d’investigadors que ha enquadernat amb aquells tubs de plàstic 100 folis per dir que, de tots els amics que tenim al Facebook, només quatre són realment amics. O que els fumadors i els no fumadors tenen el mateix nombre d’accidents. Si aneu al Google, us poden sortir curioses combinacions. Per exemple, un que diu que els mitjans espanyols són els menys fiables del món mundial i a continuació que el feminisme provoca càncer. I jo em pregunto per què a mi mai m’han proposat fer un estudi perquè em guanyi uns quants eurets per comprar tabac, conduir, comprar-me un mòbil, tenir amics falsos al Facebook o fer-me més feminista. Per exemple, diuen que el 33 per cent dels homes fingeix l’orgasme. (No sé com es pot fer això, però si ho diu un estudi, va a missa). Jo m’ofereixo si ho volen comprovar. També m’agradaria fer un estudi sobre la gent que fa estudis. Mira! Ja el tinc fet. Senyors pagats per lobbys que paguen per acabar amb la cigarreta electrònica, dir que el sucre és boníssim, que el cotxe elèctric contamina més que el de benzina o que un telèfon mòbil pot fer caure un avió.
Convindria fer més estudis sobre on van a parar els diners dels nostres impostos, com funcionen les estructures d’Estat o sobre per què la política en aquest país s’autoprotegeix amb normes inamovibles. Oliver Klein, de Cambrils, va fer un estudi sobre això que està molt bé. Però el millor estudi és el que demostra que no es pot sobreviure escrivint un article d’opinió a la contraportada d’un diari.