Avui vull parlar del tema del CNI i el que penso. Ja sóc conscient que escrigui el que escrigui algú s’enfadarà, però la vida és així. A més, vull amortitzar els 3.600 € que em va costar el màster sobre Intel·ligència Civil.
El 7 d’agost del 2017 entrevistava el comissari en cap dels Mossos a Tarragona. (Ara càrrec important del cos). A la gravadora ha quedat una pregunta que no va tenir resposta: «Ja controleu el lloguer de furgonetes?». La intuïció em va fer preguntar això deu dies abans dels atemptats. No sé per què. Potser el màster va servir d’alguna cosa. En aquell moment ja vaig dir que petonejaria a tots els que van participar en la desarticulació d’aquells indesitjables, però també vaig criticar la manca de control. No entenia com, durant mesos, furgonetes carregades de bombones podien creuar Catalunya sense que «ningú» se n’hagués adonat. Tampoc entenia aquella falta de control en el lloguer. Però estava equivocat, sembla que sí que l’estaven controlant. No pensava que l’explosió d’Alcanar fos d’origen terrorista perquè feia pocs dies que n’hi havia hagut una similar a Calafell per tema de drogues. Llavors, què va passar? Em mullaré: crec que els investigadors volien enganxar tota la cèl·lula en comptes de detenir només una part. El «momentum» precís d’actuar és complicat quan es parla de grans organitzacions criminals. Si s’intervé molt aviat, desapareixen membres importants de la xarxa i, si es fa tard, passa el que va passar. Crec que no es tracta d’una conspiració de la magnitud del que estic sentint aquests dies, opto més per una incompetència a l’hora d’aturar els plans. Avui anava en serio.