Tot estava preparat aquell 16 de juliol del 1969 a la Base Aèria de Reus. La nit abans hi havia hagut una festa amb els astronautes a una boîte que feia pocs dies que s'havia inaugurat a Salou: la Flash Back. Juan-Amado Albouy, l'alcalde de Reus, arribava a la base amb un flamant Seat 1.500 negre i es trobava amb el de Tarragona, el Ricard Vilar Guix, que ho feia amb un flamant Dodge Dart. Aquelles càmeres de fusta quadrades del NO-DO seguien tota la comitiva. Franco arribava amb helicòpter i tots es van dirigir a la torre de control acompanyats del Ministre de l'Interior, don Camilo Alonso Vega.
Hi havia molts espectadors que contemplaven aquell impressionant tub de metall, el «Prioral 11». Al lloc de premsa hi havia el Pedrol, el Vicente, De la Fuente Torron, Langelaan i el Tricaz, que estrenava aquell dia l'FM a Ràdio Reus. Firtesa va posar en marxa nou troleibusos que traslladaven gent de Tarragona i Reus. Els obrers que acabaven el flamant barri de Sant Salvador de Tarragona van baixar de les excavadores per veure com pujava aquell llapis de metall. Els cinc astronautes: Ricomà, Ballesteros, Poblet, Pellicer i Noemí inauguraven l'auditori del Camp de Mart amb una roda de premsa. 10, 9, 7, 3, 6, 9, 5... començava el compte enrere, fins que algú va cridar: «Traieu el Fortuny i poseu algú que sàpiga de números!!». Boom!!! El Prioral 11 va esclatar i els astronautes van baixar tots socarrats discutint sobre si la culpa era de què l'Estat no havia aportat prou finançament, que si era cosa de la Generalitat, que si la Diputació i els ajuntaments s'havien d'haver implicat més. En fi, igual que ara.