Estic veient per la tele la constitució del Parlament Europeu, i veig una senyora cantant. Tinc el so apagat i em tallo les ungles. Deuen tocar alguna cosa solemne, perquè el director del circ dels germans Tonetti està aplaudint. Un parlamentari s’ha queixat que no hi siguin els electes catalans. I llavors, «molt trist», el president ha fet un acudit sobre l’elecció d’una parlamentària. El president italià ha deixat anar literalment «he dit que faci d’escrutadora, no pas de davantera d’un equip de futbol». Hi ha hagut molts riures. El Club de la Comèdia, vaja. Ah, ja ho entenc! Els que tocaven el saxofon i cantaven al principi de l’acte, el que estaven fent era anunciar l’entrada dels pallassos. I ja sabeu per què ho dic, especialment si heu votat perquè allà segui un representant vostre. Sí, sí, ja ho sé, ara vindrà una legió de personatges molt ofesos dient que si no s’haguessin saltat la llei, les normes, fugits, delinqüents, lletjos, bruts, separatistes, dolentíssims... bla, bla, bla. Si realment són uns merdes delinqüents, són uns merdes delinqüents que hem escollit jo i milions de persones. Per tant, vull que aquests merdes delinqüents estiguin allà representant-me. El Lute era un delinqüent, però es va poder col·legiar al Colegio de Abogados de Madrid. Els demòcrates ho entendran. Cada dia em trobo més gent que està decebuda i acabaran destruint la credibilitat de tot el que ens envolta. Confiava que a Europa tindrien més cap que la banda del Mirlitón, però veig que estem igual. El Tonetti ha anat a pixar i veu per la finestra gent amb senyeres i molta policia que busca el Puigdemont. Alguna cosa deu passar a l’Àfrica.