Després d’uns anys bohemis -descripció romàntica d’inestabilitat professional- vaig tornar a Tarragona. L’Abelló em va donar un llibre, «La mort sense ningú», i em va dir que entrevistés l’autor. Aquella entrevista començava amb un «Jordi Tiñena dissimula la seva erudició, però gratant un xic el seu discurs un s’adona que és propietari d’un coneixement del llenguatge propi d’un professor de literatura...». Si ell dissimulava els seus coneixements, imagineu-vos jo, que sóc com el conseller Buch...Dijous vaig anar a la presentació d’un llibre que analitza l’obra del Jordi, però també de la seva persona, del professor de CampClar, del company, de l’amic.... «El Plaer d’escriure» es diu l’anàlisi escrita per onze autors. Acostumo a anar a aquestes coses acomplexat i amb vergonya, perquè els astres s’han confabulat per fer que el meu nom estigui al costat del seu a «Assassins del Camp». Però, gràcies a la Berta, l’Aritzeta, el Joan Cavallé, el Jordi Folck, el Cervera o el Gustavo no se’m fa tan difícil. Tinc un secret. Un dia, vaig arribar a la feina i em van donar un sobre. Era un llibre dedicat per ell. Vaig pensar que el millor escriptor de Tarragona havia baixat des de la Via Augusta a la Tabacalera, per donar-li un llibre a algú que vol ser escriptor. Quin detall! Si sé que la Diputació estava darrere d’aquesta anàlisi de la seva obra, li hagués fet un petó a la boca al Poblet el dia del seu comiat. Aquest és el millor projecte d’obra que ha signat mai. Després de la presentació, vaig fer una cervesa amb el Cavallé, el Domènech i el mateix Tiñena en una tauleta de la plaça del Rei. Sí, segueix fent aquella mitja rialla.