M’ha semblat que aquella cançó del Julio Iglesia era una bona sintonia per acompanyar el meu article. He sortit de casa esperant novetats a la ciutat, però ho he vist tot igual. He passejat per la muralla pensant que ja estaria pintada de groc, però no, estava igual. Creia que haurien nominat la consellera Vedrina pel departament d’inversions, però tampoc. He mirat si tenia alguna trucada perduda de Paul Newman, però no. Es veu que tot i ser andalús, independentista i veí del Tardà a Cornellà, tenen el mateix interès en mi que els del PSC.
Finalment, he anat al carrer de darrere del Bauhaus a veure si li havien canviat el nom. Ja vaig demanar a l’Ajuntament que li posin «avinguda del periodista Moisès Peñalver» però al Google Maps encara surt un sonso «calle C». Els únics habitants són les rates i encara no hi ha un basar xinès, un bar Manolo, ni una oficina de l’ANC. Quina decepció!
El que sí que he vist és a un operari de Movistar traient el cable del telèfon que feia servir el Bonet per ordenar a la brigada retirar els llaços grocs de la muralla. Ho feia els dies imparells de cada mes. Els parells era quan els col·locaven. He trucat a Esquerra Republicana per oferir-me com a regidor per un poble petit. Ei, que cultura ja m’aniria bé. També he preguntat si volien pactar amb el meu partit @RiemUnits, però m’han penjat. El telèfon vull dir. Em fa una mica de pena no tenir Gregory Peck, ja ens havíem acostumat a veure’l als actes amb aquella planta de galant seductor i veuota de doblador. En fi, marxo cantant allò de l’Iglesias: «...Al finaaal, las obras quedan las gentes se van...». «¡Y lo sabes!»