Ahir em trobo un amic pel carrer i em diu que no descarti que tornin a haver-hi eleccions. He rigut sonorament «ha, ha, ha» i a continuació he dit quelcom així com «no jodas!». M’he acomiadat d’ell pensant que és la repera aquest home. Sempre té un acudit a mà quan me’l trobo, com el Juàrez. Gent amb humor als que jo faria alcaldes. Ostres... ara que parlem d’alcaldes, us he de comunicar que la bola de vidre li deu haver fallat algun fusible perquè ahir vaig dir que tindríem a Gregory Peck manant. A la nit, quan les rotatives ja no es poden aturar, m’assabento que no serà ell, sinó Paul Newman. En el fons serà un «new man» no?
De fet, ja esteu acostumats a que falli, perquè quan no m’equivoco en el nom de la rectora de la URV, ho faig amb el casteller del complex de Repsol. Per a la vostra informació, em continuen pagant, esteu tranquils. Doncs he arribat a casa, he posat la teletré i em trobo la notícia de què Pedro Sánchez no descarta tornar a convocar eleccions. Crec que em plastificaré aquell paperet del cens amb la mesa electoral on he de votar, perquè es veu que això serà un déjà-vu continu. Pedro deu saber que si el 2016 hagués pactat amb el coletes, tot hauria anat bé. Ara, sant tornem-hi! Sí, sí, ja ho sé, que si té un xalet enorme, que ha cobrat de Veneçuela, que vesteix del Primark, que li agrada l’ex del Carlos Herrera, que a l’IBEX no li agrada... Però és el que volen la majoria de socialistes i la majoria dels perillosos comunistes d’aquest país. Ei, no cal que us recordi que no tinc ni idea de política. I es veu que d’actors americans tampoc.