Durant deu anys vaig cobrir informativament uns quants judicis com a periodista, pel Times. He sentit informes de defenses que no us creuríeu. Però, l’altre dia, escoltant al fiscal Cadena al seu informe, em vaig voler foradar el timpà amb un bastonet de cotó. Pensava que Rajoy era el rei de les definicions recaragolades, però només n’és el príncep. Acabo de posar al seu lloc del podi al representant del Ministeri Fiscal que diu que el 23F va ser una empenteta a Gutiérrez Mellado. Els forats al sostre del Congrés els devia fer un nen llençant fletxes amb una disfressa de Sioux i un arc de joguina.
Però no ens distraguem del tema principal: l’excel·lència a l’hora de descriure una actuació delictiva horrible. Reprodueixo el que va dir l’acusador: «...De tres de julio de 1994 nos dirá que cabe la autoría mediata detrás del autor inmediato, no la autoría mediata detrás del instrumento que no es autor, sino la autoría mediata detrás del autor inmediato. Y lo destaca para los supuestos en los que desde dirección principal y desde autoridad superior hay una superdirección del hecho, lo cual no impide que, aunque existan autores materiales que realizan aquella actividad, deba ser considerado como co-autor, como autor mediato -perdón-, el que domina el instrumento que a su vez es autor, el autor mediato detrás del autor, no el autor mediato detrás del instrumento que no es autor».
Vaja, que el Mariano Rajoy no li arriba ni a la punta de la toga. És una llàstima que hagi mort Chicho Ibáñez Serrador, perquè amb això tindria un bon guió per una d’aquelles «Historias para no dormir».