x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
16.16 º
35.28 Km/h
Tribuna

230 herois

  • Joan Sabaté
Subdelegat del Govern a Tarragona

Actualitzada 04/06/2019 a les 19:50

Joan Sabaté

Joan Sabaté

Joan Sabaté

“Des d’on estaven havien de veure per força que hi havia nens jugant al pati.” Ho havien de veure però això no va impedir que els terroristes d’ETA llancessin un cotxe-bomba farcit d’explosius sobre la caserna de la Guardia Civil de Vic. Era el 29 de maig de 1991, fa 28 anys. 10 persones van perdre la vida, de les quals cinc eren nens i nenes que, precisament, estaven jugant al pati.

Sempre m’ha impressionat aquesta tragèdia. Primer perquè sovint m’he preguntat que passa per la ment d’un terrorista que llença un cotxe-bomba i n’acciona el detonador en un pati on veu que hi ha nens jugant. A quin nivell de fanatisme delirant ha d’arribar per assassinar nens convertint-los en «enemics a batre»? Com pot assolir aquest extrem de barbàrie? I què dir del cinisme d’aquells que ho intentaven justificar «emmarcant-lo en el conflicte que viu Euskal Herria amb les institucions de l’Estat». Per què van passar-se més de 40 anys sense condemnar els crims d’ETA? Com va poder ser possible i real tot aquest horror que va durar generacions?

Però si el meu primer sentiment és de condemna de la brutalitat assassina dels terroristes la segona reflexió que vull compartir amb vosaltres és que penseu quin és el sentiment de compliment del deure, de la responsabilitat i de la disciplina que havien de tenir els guàrdies civils que estaven dins de les casernes i que rebien les bombes i els trets. Ells i les seves famílies. I durant anys. Dècades, de fet. A Vic, al cor de Catalunya, a Tarragona i al conjunt d’Espanya. Quin valor, amb majúscules, s’ha de tenir per seguir servint a les llibertats públiques sabent que hi ha terroristes que sense cap escrúpol dedicaran tots els seus esforços a introduir una bomba allà on estan dormint els teus fills.

La nostra democràcia està i estarà sempre en deute amb els 230 agents de la Guàrdia Civil que van ser assassinats pels terroristes d’ETA. Son 230 herois que mai han de caure en l’oblit. Son un exemple de lliurament total a la causa de la llibertat i de la defensa de la seguretat ciutadana.

Per això us demano que visiteu l’exposició que durant aquest mes de juny es podrà visitar a la subdelegació del Govern que il·lustra, precisament, el gran treball de la Guàrdia Civil, en aquest cas, de la comandància de Tarragona en defensa del nostre ordenament democràtic i de la seguretat pública.

Us sorprendrà el nivell d’excel·lència a què han arribat les unitats i agents destinats a les comarques tarragonines que han estat capaços de dur a terme brillants accions contra el tràfic de drogues, la corrupció o la violència masclista salvant vides i vetllant per les llibertat ciutadanes. Amb un lliurament i una voluntat de servei dignes d’elogi i de reconeixement públic.

De fet, en aquests moments el prestigi de la Guàrdia Civil va més enllà de les nostres fronteres on és reconegut com un cos altament qualificat a l’hora de lluitar contra la delinqüència organitzada, les xarxes d’evasió fiscals, les noves modalitats del terrorisme internacional o el reptes que planteja la ciberdelinqüència. Amb professionalitat, rigor i una eficàcia operativa reconeguda per tothom.

En aquest sentit faig meves les paraules d’un insigne tarragoní, Estanislau Figueras, que sent president de la primera República va afirmar: «la Guàrdia Civil ha estat, com havia de ser, el braç de tots els Governs, el ferm escut de les lleis i de la seguretat pública. En temps de pau ha prestat grans serveis assegurant la vida de persones i llars i en els moments actuals no ha estalviat esforços, ni sang, per assossegar els tumults i garantir la normal convivència a tot el país.» Unes paraules que continuen sent indelebles més de 100 anys després de ser pronunciades.

Per tant, us emplaço a visitar l’exposició i a homenatjar sempre en la nostra memòria a aquells que van defensar les llibertats de tots quan això suposava saber que qualsevol dia tu i la teva família podies ser objecte d’un brutal atemptat per part de gent capaç de posar una bomba en un supermercat. Tornant a l’atemptat de Vic, la imatge del guàrdia civil ferit que surt just després de l’explosió acaronant a la seva dona que empeny un cotxet i intentant tranquil·litzar-la forma part de la identitat democràtica del nostre país. Com deia abans, 230 herois.
Comenta el contingut : 230 herois
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes