Tenim un problema amb el Màxim «Comú» Dominador. No, no m’he equivocat, el dominador és qui ho domina tot i, per tant, l’alcalde. Aquests dies he hagut de recordar les equacions, estudiar els nombres primers i la regla de tres. Ep! Potser ve per aquí la solució. A veure, tenim set persones que el que volen és, bàsicament, que se’n vagin a la merda els altres sis. I cap d’ells, ni amb el Will Smith i la seva làmpada meravellosa, ho pot aconseguir sense el vot d’algú altre.
Per què voleu que marxi Ballesteros? No sigueu dolents, home! Que, si ens oblidem d’aquella nit patriòtica al Nàstic, ho ha fet tot raonablement bé. Heu de recordar la frase del boig conegut. Però, si insistiu a què vagi a córrer a Camp Clar, tinc una solució: que en comptes de tenir un alcalde, en tinguem tres.
Ballesteros seria alcalde als matins i sortiria a l’hora de dinar. Després vindria el Ricomà i es quedaria a l’ajuntament fins a les nou de la nit. (Pau, t’he posat un horari que no coincideix amb el judici de l’1-O perquè no et distreguis) I us preguntareu: per què un tercer alcalde? Molt fàcil, el tercer treballaria de nit, seria l’encarregat de dinamitzar la ciutat a les festes i concerts i portaria els temes de prostitució. Treballaria de deu de la nit a sis de la matinada. I qui creieu que podria fer aquesta feina? Efectivament, jo. M’ofereixo al Consistori per ser el tercer alcalde de la ciutat, el nocturn. El meu programa porta la reactivació del port esportiu a la nit, la reobertura del Cucudrulu i, com a novetat, la celebració de concerts de rock al Teatre Romà. Fins i tot tinc pensat el meu Bonet: seria el Ferran Gerhard.