Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Perdona, Laura Casas, que t'hagi robat la teva definició de la visita al Boadas del passat dilluns. No he pogut trobar millor manera d'expressar-ho. Els explicaré de què va: el Club de Lectura de les Dominiques, un autobús que condueix el Joan A. Domènech, va tenir la idea d'invitar a la Margarida Aritzeta i a una servidora per parlar de literatura i crim. Ja sabeu quina part em va tocar a mi, per la meva condició de delinqüent ho dic. Quan em va convidar al costat de l'Aritzeta vaig pensar que era com si haguessin trucat un paio a qui li agrada fer mots encreuats junt amb el president de la RAE. Però, cap problema, ja fa anys que exerceixo d'impostor. Per un moment em vaig sentir professor d'una classe de les Dominiques, això sí, amb alumnes una mica grans, però molt atents tots ells. Teníem de tot allà, fins i tot un assassí, segons Bertillón, clar. Gran Marcel, el director. Bona gent. Gran en amabilitat i també en mides, vaja, que és millor pagar-li un creuer que comprar-li un vestit a mida. En acabar la xerrada em van obsequiar... amb UN BOLI! Copions.

Vam creuar Rovira i Virgili per entrar al local del bo del Boadas. En aquella estança de Berlanga ja no queda lloc per penjar ni una foto del Lute. D'això es va parlar, de crims, guàrdies civils i temps de robagallines en els anys en què s'havia construït l'edifici de les Dominiques. Va venir la Mina Fuster, la detectiva, filla de la Margarida; el Ferran Gerhard, la Laura Casas, el Boadilla (així li dic jo al fill de l'amo). Si els religiosos fan aquestes mogudes, potser no està tan malament creure en Déu. He dit Déu, no Messi, com sou!

tracking