Diari Més

Tribuna oberta

Votaré el 'profe' Jordi

Regidor d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

Totes les eleccions que tenim per davant són de vital importància. A un país on posar les urnes i votar ha costat tant de sacrifici, cada cop que en tenim l’oportunitat hem de plantar una majoria. Una majoria contra la presó per motius polítics, una majoria pel retorn dels exiliats i una majoria en favor de la llibertat. Una victòria d’Esquerra Republicana a Catalunya suposa un potent missatge a Madrid, i té l’efecte d’impedir un govern del 155 entre PSOE i Cs; amb altres paraules, obliga els socialistes a virar cap a l’esquerra i cap a Catalunya.

A aquestes alçades de la pel·lícula ja tots coneixem bé la integritat d’Oriol Junqueras, l’experiència de Joan Tardà i l’atreviment de Gabriel Rufián. La Laura Castel ha demostrat una excel·lent tasca al Senat, defensant amb intel·ligència les infraestructures que més interessen a Tarragona. Ara m’haureu de permetre que faci un capítol a banda amb en Jordi Salvador, sindicalista i antropòleg, i diputat de Tarragona allà, a la gola del llop, al Congrés, al cor del Frente de Madrid.

En Jordi Salvador va ser professor meu, i no un professor qualsevol. Va ser una persona que em va escoltar molt –i em va sermonejar molt, també– quan jo era un alumne complicat, segurament hereu de complicacions en l’àmbit familiar. Amb un joc d’empatia, implicació i autoritat, va ser part activa del meu canvi d’actitud davant dels estudis i la vida, quan sobre mi planava cert risc de fracàs escolar. D’alguna manera em va ensenyar a canalitzar els mals rotllos cap a compromisos majors, com la ciència social i la reflexió política. Deixeu-me dir, amb humilitat i orgull, que avui soc doctor en Sociologia i regidor independentista i d’esquerres a la meva ciutat. Una part d’aquest mèrit és seu.

Una anècdota. L’altre dia fèiem una cervesa i li vaig dir «recordes quan amb 12 anys vam anar a veure el Barça-Sevilla al Camp Nou?». La seva resposta em va sorprendre: «Sí, en aquella època ho estaves passant malament». No ho recordava, o no en tenia consciència, jo d’això. Llavors li responc, en referència a la presència del meu millor amic, en aquell partit: «Però l’Agustí també va venir, no?». I em diu: «Era el teu amic». Ostres... Crec que val la pena que reconeguem tots aquests mestres, profes, educadors, monitores ... que s’hi deixen la pell en la seva feina, que la viuen amb vocació i que se l’enduen a casa. Són un pilar del millor d’aquest país i en Jordi Salvador és un d’ells. Valgui aquest agraïment, personal i polític.

Era un professor estimat al Sagrat Cor al llarg de diverses generacions. Els més grans el coneixíem com a profe Jordi mentre que pels més petits era el profe del Barça. Jo el vaig tenir a educació física, a Castellà i a Ciències Socials durant l’EGB, i a Geografia a segon de BUP. El profe Jordi era un professor transgressor, dels que et feia pensar, escoltar, argumentar i tornar a reflexionar el plantejament inicial. «Donde todos piensan igual, nadie piensa mucho», repetia sovint.

Així s’entén la seva pràctica pedagògica. A gimnàstica sempre jugàvem a jocs «diferents», a matar, a bàdminton, i coses de per l’estil, per trencar el monopoli del futbol. A castellà podíem analitzar una lletra del Sabina. A Socials estava permès debatre sobre les qüestions que habitualment se’ns negaven als joves, sobre desigualtats, sobre l’autodeterminació, sobre política internacional, sobre la igualtat de gènere... A BUP ens va fer canviar el nom de l’assignatura perquè deia que la Geografia era tractar el món d’una forma estàtica, cosificada i acrítica: l’assignatura va ser rebatejada com a Construcció humana del món. Ens vam fer grans sota una tesi que a molts ens perdura: Igualtat per viure, diversitat per conviure.

Els divendres a la tarda tota la colla quedàvem amb ell per jugar escacs, a aprendre a tocar la guitarra i a embolicar-la una mica, mentre alguns ja fumàvem d’amagat. Era una època que els amics recordem amb nostàlgia, molt marcada per aquelles colònies tan xules i adolescents que organitzàvem a Scala Dei, a peus del Montsant. També hi eren la Neus Roig, el Jaume Sabater, l’Esther Neila i el malaurat Mossèn Mitjans. El profe Jordi venia a fer de Merlí de la sèrie, però més en plan Rolling Stone.

Ara som companys de partit. I, amb la de raons i emocions que tinc per votar Esquerra Republicana el 28 d’abril, quines coses, jo votaré el profe Jordi.

tracking