Acabaré pagant el canvi de nom

Recordeu quan éreu pobres i compràveu un cotxe de segona mà a un conegut? Acordàveu el preu, us donàveu la mà i llavors venia la pregunta: «I qui paga el canvi de nom?». Ahir em vaig equivocar amb el nom de la rectora de la Universitat Rovira i Virgili. Es diu Maria José Figueras i jo li vaig canviar el cognom per Fàbregas. Es dona la circumstància que sempre que m’equivoco està Repsol pel mig. Vaja, que ja li vaig canviar el nom al director del complex industrial al concurs de castells de Tarragona. I vosaltres us preguntareu com un periodista-escriptor-guionista-còmic és capaç de cometre tantes errades? Algun amic aprofitaria ara per dir que també soc independentista, per això de reconèixer errors. Tinc diverses respostes. Primera: «el punyeter corrector!», però se’m veuria el llautó, perquè això no ho escric amb el mòbil. Segona: «Em faig gran!». El Papa té 82 anys i no s’equivoca amb els noms dels jugadors del San Lorenzo de Almagro i de la selecció argentina. Tercera: «Vaig abusar del cava al càtering de la roda de premsa», però resulta que a Repsol no es pot beure alcohol. Així que no tinc excuses. Directament, soc «tonto». Així que ja sé qui pagarà aquest «canvi de nom», perquè avui m’he despertat amb uns quants Whatsapps, un de qui signa les factures del Diari Mes advertint-me que la «Fàbregas» em donaria el títol i, a continuació, em tallaria –ho diré acadèmicament– allò que cobreix l’albugínia.
Avui havia pensat un article sobre l’arquebisbe de Tarragona, monsenyor Joan Pujol, però he hagut de canviar d’idea. Com? Ah, perdó, que es diu Jaume. Tranquils, crec que Déu també té sentit de l’humor!