Els carrosses de la Ventafocs

Torno ara de la celebració del 15è aniversari del Diari Més, estranyament sobri. Crec que a Tarragona li falta una publicació frívola que deixi constància de les celebracions que es fan a la ciutat, rotllo: posada de llarg de la Srta. Begoña Floria, duu un vestit vermell que causa furor entre els convidats. Tot i que, ara que hi penso, ja hi ha un mitjà així de frívol: el Butlletí Oficial de la Província. Li envio un WhatsApp a l’editor perquè s’animi a crear una secció «tonteta». Pling!! Ja m’ha contestat: «Ja existeix: es diu política municipal». Poseu música cursi de Boris Izaguirre. La Casa Miret de Tarragona ha estat l’escenari de la millor festa de la història local. El Diari Més ha reunit a la crème de la crème de la ciutat en una vetllada «encantadorrrggga», amb accent francès, comme il faut. Sort que el dress code no era molt exigent, perquè jo hi he anat amb una americana que em va costar 36 euros al C&A. Crec que quan m’han presentat al director de El Corte Inglés s’ha adonat que vestia «a lo pobre». M’han assegut entre la Maria Pinyol, de premsa de la Policia catalana, i el Xavier Arnavat, de Repsol. Feu l’acudit vosaltres mateixos. Davant tenia al Marc Just, per entendre’ns, el Bonet de Reus, i m’he imaginat per un moment què passaria si Ballesteros i Pellicer canviessin d’assessors. Ei, és una idea! Potser així trobaríem la solució a l’affaire dels llaços grocs. A la festa que va organitzar Truman Capote a l’hotel Plaza de Nova York el 1966, el menú no es va servir fins a les 12 de la nit. Ahir, vaig veure el conte de la Ventafocs, però a l’inrevés, els carrosses han marxat abans de la mitjanit.