Torno ara de la celebració del 15è aniversari del Diari Més, estranyament sobri. Crec que a Tarragona li falta una publicació frívola que deixi constància de les celebracions que es fan a la ciutat, rotllo: posada de llarg de la Srta. Begoña Floria, duu un vestit vermell que causa furor entre els convidats. Tot i que, ara que hi penso, ja hi ha un mitjà així de frívol: el Butlletí Oficial de la Província. Li envio un WhatsApp a l’editor perquè s’animi a crear una secció «tonteta». Pling!! Ja m’ha contestat: «Ja existeix: es diu política municipal». Poseu música cursi de Boris Izaguirre. La Casa Miret de Tarragona ha estat l’escenari de la millor festa de la història local. El Diari Més ha reunit a la crème de la crème de la ciutat en una vetllada «
encantadorrrggga», amb accent francès,
comme il faut. Sort que el
dress code no era molt exigent, perquè jo hi he anat amb una americana que em va costar 36 euros al C&A. Crec que quan m’han presentat al director de El Corte Inglés s’ha adonat que vestia «
a lo pobre». M’han assegut entre la Maria Pinyol, de premsa de la Policia catalana, i el Xavier Arnavat, de Repsol. Feu l’acudit vosaltres mateixos. Davant tenia al Marc Just, per entendre’ns, el Bonet de Reus, i m’he imaginat per un moment què passaria si Ballesteros i Pellicer canviessin d’assessors. Ei, és una idea! Potser així trobaríem la solució a l
’affaire dels llaços grocs. A la festa que va organitzar Truman Capote a l’hotel Plaza de Nova York el 1966, el menú no es va servir fins a les 12 de la nit. Ahir, vaig veure el conte de la Ventafocs, però a l’inrevés, els carrosses han marxat abans de la mitjanit.