Avui us explicaré una història de terror. Ja riem prou amb la girafa de Toledo. Vaig voler fer una cosa molt boja: comprar un bitllet de tren a unes dependències de Renfe d’Atocha! Era un dia que tornava de can Marchena. Tres senyores i un senyor -mira!, com a la teletré- presidien un modern estand de la companyia amb sofisticats ordinadors i uniformes de la planta jove d’El Corte Inglés. Quan vaig expressar la meva intenció d’adquirir un bitllet, aquell empleat de la companyia ferroviària va obrir els ulls com si li hagués dit que té gonorrea. Va mirar la seva companya com si l’Alejandro hagués de ser el president de la Generalitat i em va contestar: «Señor, no le podemos vender un bitllete. Lo tiene que comprar por internet». De seguida em vaig disculpar pel meu error. A qui se li acudeix intentar comprar un bitllet de Renfe en un taulell de Renfe! Llavors m’ho va aclarir: «A partir de las ocho ya no vendemos billetes». Clar, clar, és que hi vaig a hores intempestives.
El noi, molt amable, em va ensenyar la pantalla on havia de comprar el bitllet per internet. El problema és que ni les màquines de bitllets, ni el meu mòbil, tenen prou intel·ligència per fer-me el descompte de periodista. Finalment vaig aconseguir un bitllet a l’estraperlo, d’aquells que et dóna una iaia molt plegadet perquè no el vegi la mama. Vaig entrar a l’AVE i li vaig explicar el cas al supervisor que em va signar un bitllet perquè pogués reclamar el descompte. Dos e-mails i quatre oficines després he aconseguit «com a deferència» que em tornessin els diners. A veure quan alliberen Catalunya, perdó, els servei ferroviari.