Els polítics són una espècie curiosa. Bàsicament fan el mateix que ja feien els seus besavis. Mireu diaris de l’època de Primo de Rivera o de Fraga. Sento discursos que podrien ser els mateixos que va fer un polític a l’antiga Roma. No sé si Julio César ja deia això d’estar ple d’orgull i satisfacció, tot i que segurament estaria ple de vi i envoltat de meuques. Afortunadament, això no passa ara. Jo crec que qui fa els discursos dels de dalt s’hauria de renovar. Quan dic els de dalt em refereixo als que van en avió amb ulleres Rayban.
Quan parlo amb algun assessor d’alcaldes i de campanyes, sempre els dic el mateix: feu riure! No, no és una crítica, és un suggeriment. Els discursos de «manataires» haurien de ser monòlegs d’humor i així, als qui no ens interessa gaire la política, com a mínim riuríem. Mireu el de Cantàbria, no li faig gaire cas, però quan explica com va presentar-li el Zapatero a un taxista o quan el sento donant la llauna d’anxoves penso que és el paio més llest del món. Ja sabeu que participaré en les eleccions amb el partit «Riem Units». Al Twitter ja tinc nou persones apuntades. Què? Com creieu que va començar el PP? Eren deu, i després es van convertir en Déu... I ara també «DEUen» molta pasta dels tripijocs de trons. El meu partit té unes línies poc clares ja d’inici, però idees avantguardistes. Per exemple, modificarem la llei d’agermanaments de municipis i el que proposem és agermanar carrers. Per exemple, el carrer Veneçuela de Barcelona l’agermanaríem amb l’avinguda Kansas City de Sevilla. O el passeig de l’Estació de Salou l’agermanaríem amb la Gran «Vía de Madrid».