Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Un dia m’agradaria aixecar-me advocat. D’altres, voldria ser un cantant de moda o un prestigiós arquitecte. Tot i que la majoria de dies el que vull és aixecar-me ja jubilat. Però es veu que ara tothom es desperta sent periodista. Ja sigui un flequer o un taxista, es pot passar tot el punyeter dia decidint per Twitter el que és periodisme i el que no ho és. Pobre de tu que diguis res de la seva professió!, però ells es poden passar hores criticant un ofici que és digne en l’ànima i que sovint els interessos econòmics converteixen en una pràctica bruta. Sovint els periodistes ens convertim en putes. Sí, prostituïm els nostres pensaments, sigui a la manipulada Televisión Espanyola o l’Antena 3. Alguns cridaran: «I TV3, què? Ells no manipulen?». No. Veieu que ràpid? Seguim. Podeu insultar-me, el paper no té orelles, Foteu-vos!

La cobertura informativa de la mort d’un nen a un pou ha estat infame i vergonyosa... En un país que no fos de pandereta. Uns diuen: «Si no s’oferissin aquests programes, ningú els veuria». I jo dic: «Si no veiessis aquests programes, no existirien». I mentre estem debatent, aquests realitys de sang i fetge continuen emetent-se. Mentre debatem si permetem o prohibim la prostitució, milers de noies són segrestades per les màfies. Ja estem en el dilema de sempre: és el programador o l’espectador el culpable? Canvieu de canal, no compreu diaris grocs, pareu la ràdio. Si les consumiu i després piuleu al Twitter fent de crítics, el millor és que aneu al Col·legi de Periodistes i us col·legieu. La Neus Bonet estarà contenta i jo, també, perquè, ja que insulten, com a mínim, que paguin.

tracking